Les paraules d’Àngels Gonyalons sobre el català que t’emocionaran

Àngels Gonyalons va visitar el Col·lapse, de Jordi González

La història de TV3 i de la cultura catalana no es podria escriure sense el nom d’Àngels Gonyalons. L’actriu, que ha tornat a demostrar per què és un dels grans pilars de la nostra escena, va commoure els espectadors en una recent aparició al programa Col·lapse. En una conversa profunda amb el presentador Jordi González, Gonyalons va fer una defense aferrissada del català que ha ressonat amb força a les xarxes i a les llars.

Un pilar de la cultura catalana: de ‘Mar i Cel’ a la pantalla de TV3

Per entendre l’impacte de les paraules d’Àngels Gonyalons, cal recordar la seva magnitud professional. Parlem d’una de les actrius més versàtils i respectades de Catalunya. Gonyalons és, indiscutiblement, la gran dama dels musicals a casa nostra; la seva interpretació de Blanca a l’original Mar i Cel de Dagoll Dagom (1988) va marcar un abans i un després en la història del teatre català.

A més d’omplir teatres amb obres de text i musicals memorables, la seva complicitat amb l’audiència s’ha consolidat a la televisió. Els espectadors de TV3 la recorden en sèries mítiques que formen part de l’imaginari col·lectiu, aportant sempre una qualitat interpretativa i una pulcritud lingüística que avui dia es troben a faltar.

La defensa de la llengua d’Àngels Gonyalons al ‘Col·lapse’ amb Jordi González

Durant l’entrevista al Col·lapse, l’actriu va abordar sense embuts la situació actual de la llengua. Malgrat la davallada de l’ús social del català, Gonyalons manté viva la flama de l’esperança, tot i que recorda que la supervivència de l’idioma depèn de la implicació i la responsabilitat col·lectiva. «Vull tenir l’esperança que si hem resistit fins avui podem continuar resistint», va dir.

L’actriu va voler deixar clar que el respecte per totes les llengües és fonamental, però que això no pot significar, en cap cas, relegar la llengua pròpia. Amb una claredat conceptual admirable, va llançar una reflexió que no ha deixat ningú indiferent: «El castellà és una llengua preciosa, però no és la nostra. No és la nostra, aleshores, l’accepto, la rebo, però no ha d’anar en detriment de la nostra.»

L’actitud militant en el dia a dia

Un dels punts més aplaudits de la nit va ser quan Àngels Gonyalons va explicar que es nega a canviar de llengua per defecte en el seu dia a dia. L’actriu va agrair la predisposició de la gent que, quan no entén una paraula, li demana que li ho digui més a poc a poc, sense necessitat de fer el salt automàtic al castellà. «No costa gens respectar això», va reblar.

A aquesta reflexió es va sumar el presentador, Jordi González, qui va compartir la seva pròpia experiència quotidiana, com ara demanar un cafè: «Si em diu que no ho entén, l’hi tornaré a dir en català i li explicaré què vol dir en castellà», va explicar, reforçant la idea que la pedagogia i la fermesa amable són la clau.

L’exigència lingüística al teatre: un toc d’atenció a les noves generacions

Com a gran referent de les arts escèniques, Gonyalons es va mostrar especialment contundent amb l’estat del català als escenaris teatrals, ja que considera que el món de l’espectacle té un deure indefugible amb la llengua del país. En aquest sentit, l’actriu va llançar un toc d’atenció necessari i va lamentar obertament que la nova fornada d’actors i actrius arribi actualment als circuits professionals sense dominar prou bé la llengua oral, un fet que la va portar a demanar molta més exigència formativa a les escoles de teatre.

Durant la seva intervenció a TV3, es va mostrar clarament a favor que la llengua evolucioni amb els temps, però va rebutjar de ple la seva involució per falta de cura o de formació. Amb una barreja de tristesa i fermesa professional, va confessar que està farta de no sentir les vocals obertes sobre els escenaris, defensant que qualsevol persona que es vulgui dedicar a aquesta professió ha de saber parlar el català bé, com toca i amb total naturalitat.

Una cultura mil·lenària que ens defineix

Per a l’actriu, el català no és un mer instrument de comunicació, sinó el pilar d’una «cultura mil·lenària que té un gran històric, i que ens defineix». Gonyalons va concloure que fomentar el respecte per la diversitat lingüística de la península és un deure col·lectiu, lamentant que històricament «s’ha ensenyat malament a la gent» que arriba a Catalunya esperant que se li parli exclusivament en castellà.

Amb aquesta lliçó de dignitat, l’actriu no només va signar un dels moments més emotius de la temporada a TV3, sinó que s’ha tornat a confirmar com el que és: una veu imprescindible, un far cultural i una de les defensores més elegants i fermes de la nostra identitat.