José Manuel Pinto confessa alguna cosa sobre Lamine Yamal i sorprèn tothom
La memòria culer guarda personatges que connecten amb la graderia més enllà de la gespa. Entre ells hi figura José Manuel Pinto, un porter molt particular que va deixar empremta al vestidor i a l’afició. A Catalunya sempre se’l recorda pel seu carisma i una personalitat diferent. Ara, lluny del focus competitiu, torna a escena amb una confessió inesperada.
En una xerrada distesa amb Josep Pedrerol, el gadità es va obrir sense filtres. “El futbol m’encantava jugar-lo; veure’l, mai”, va reconèixer amb una naturalitat desarmant. Pedrerol li va posar l’ham actual: “Aleshores, no saps com juga Lamine Yamal?” Pinto va respondre amb honestedat absoluta: “No, no gaire… El meu nen em manté una mica al corrent, ho veu tot”. Va matisar que sí que ha vist “highlights”, però que no acostuma a seure davant d’un partit complet. La sinceritat va sorprendre pel context, perquè el nou “10” del Barça monopolitza elogis cada setmana.
Un culer atípic que va triar la música i manté l’aferrament a Barcelona
Pinto va recordar que la seva passió real sempre va conviure amb una altra inquietud creativa. Avui firma com a “Pinto Wahin” i dedica la seva energia a la producció musical. Va explicar que fins i tot en la seva etapa professional evitava verbalitzar-ho al vestidor per no desentonar. “Mai m’ha agradat veure futbol i feia música”, va dir entre somriures. Així i tot, va remarcar que percep “l’afecte de la gent quan vaig a Barcelona”, senyal del seu llegat emocional.
L’ex guardameta també va parlar de la seva unió amb Leo Messi, a qui va tractar des de la proximitat. “Per a mi és el meu amic”, va respondre quan li van preguntar per l’argentí. Va descriure Leo com “un líder sense parlar”, capaç de transformar l’ambient en trepitjar la gespa. Va recordar que compartien hàbits, com el mate, i un enfocament molt familiar que va reforçar la seva sintonia. “Mai he vist ningú com ell”, va afegir, subratllant la dimensió única del rosarí.
Les paraules de Pinto conviden a separar idolatria mediàtica i consum intensiu de futbol. La seva visió no qüestiona el talent de Lamine Yamal, sinó que retrata una manera diferent de viure el joc. El canterà, avui bandera esportiva del club, conviu amb una atenció enorme i exigent. Que un excompany de llegendes confessi distància amb la pantalla humanitza el debat contemporani. Al Barça actual, on el “10” acapara focus, la reflexió serveix per baixar pulsacions i valorar rendiments amb pausa.
