Manolo González on fire: ‘Me da morbo’
Manolo González, entrenador del RCD Espanyol donant instruccions durant un partit
L’entrenador de l’Espanyol afronta la visita al Racing de Santander a la jornada 10 centrat a corregir els punts perduts al tram final i allunyar-se del descens
Manolo González, entrenador del RCD Espanyol, ha deixat clar aquest divendres 23 d’octubre de 2026 que el soroll mediàtic sobre la seva possible destitució no el desvia de l’objectiu real: guanyar aquest dissabte al Sardinero contra el Racing de Santander. Amb l’equip pressionat per la proximitat a les posicions de descens a les portes de la jornada 10, el tècnic blanc-i-blau ha estat contundent a l’hora de valorar els rumors sobre el seu futur assegurant que la polèmica mediàtica només genera «morbo» i ven diaris. La seva única preocupació real dins del vestidor és mantenir el ritme de treball diari i posar fi a la sagnia de punts que l’equip pateix sistemàticament en els minuts finals.
El duel d’aquest cap de setmana suposa un repte tàctic majúscul per a un Espanyol que necessita trobar de forma urgent l’equilibri entre la solidesa defensiva i la fluïdesa ofensiva. El Racing de Santander exigeix una atenció especial en les transicions, ja que el conjunt càntabre acumula molts efectius per davant de la pilota en atac posicional. González té detectada la clau del xoc: castigar l’esquena de la defensa rival superant la primera línia de pressió amb pocs passis, però amb una precisió quirúrgica. La intenció tàctica no és renunciar al control del joc, sinó verticalitzar les possessions cap a les zones de perill on els atacants pericos puguin aprofitar immediatament els espais d’un rival abocat a l’atac.
Per aconseguir aquesta verticalitat sense perdre l’ordre, la figura de Bryan Zaragoza esdevé fonamental en l’esquema de l’equip a data d’avui. Malgrat el bon rendiment de l’extrem en les primeres setmanes de competició, el cos tècnic exigeix una incidència molt més gran en el joc de tres quarts de camp cap endavant. L’objectiu tàctic és evident: augmentar dràsticament el volum de pilotes que el jugador rep en situacions d’un contra un, un escenari on té una capacitat pràcticament única a la plantilla per desbordar i condicionar les defenses rivals. Aquesta necessitat de generar més volum ofensiu des de les bandes també busca desconnectar l’aïllament de Roberto a la punta d’atac. Aquest desajust va ser un problema majúscul i evident en l’última jornada contra l’Atlètic de Madrid, sent precisament l’únic partit dels nou disputats fins ara on l’Espanyol no ha aconseguit veure porteria.
Els 3 punts perduts al descompte condemnen l’Espanyol a la jornada 10
Més enllà de la pissarra d’entrenaments, la delicada situació classificatòria de l’Espanyol s’explica en gran mesura des de la pèssima gestió emocional i tàctica dels minuts finals. L’equip ha deixat escapar tres punts directes en els darrers sospirs dels partits recents, una xifra alarmant que, sumada a la derrota in extremis contra el Reial Madrid, altera radicalment la fotografia actual de la taula. Aquest dèficit de concentració i contundència ha empès el conjunt perico cap a la part baixa, obligant la plantilla a conviure prematurament amb l’ansietat del descens.
Aquesta fragilitat en els instants decisius ha obert un debat profund dins del vestidor liderat pel capità Leandro Cabrera, qui ja ha demanat internament i pública un canvi d’actitud per tenir més «maldat» competitiva. En una competició on la igualtat és màxima, saber aturar les escomeses rivals mitjançant faltes tàctiques i aturar el rellotge és una assignatura obligatòria. Tot i que l’entrenador es resisteix a qualificar el xoc del Sardinero com una final definitiva perquè no és un escenari irreversible, la realitat aritmètica exigeix sumar de tres en tres abans d’afrontar el compromís de Copa contra el Sestao River i la posterior visita al Vila-real.
Jofre i Kike García cauen d’una llista que espera el retorn de Javi Puado
Pel que fa als efectius disponibles per aquest decisiu xoc del 24 d’octubre, la infermeria continua marcant el pas de les convocatòries. L’Espanyol viatja a Cantàbria amb les baixes confirmades de Jofre i Kike García, dues peces que limiten dràsticament les alternatives en els carrils i el joc directe. Aquestes absències obligaran a reestructurar la rotació de la segona meitat, un moment crític per a l’equip.
Com a contrapunt positiu per al cos tècnic, l’evolució física de Javi Puado convida a un cert optimisme a curt termini. Després d’un llarg període apartat dels terrenys de joc, el davanter ja acumula càrrega d’entrenaments consecutius al màxim nivell. La gestió del seu retorn a la titularitat serà totalment progressiva per evitar cap risc de recaiguda muscular, però la seva simple presència a la convocatòria promet dinamitzar un atac clarament necessitat de la seva mobilitat i capacitat associativa a la frontal de l’àrea.
