Jordi Robirosa trenca el seu silenci des de l’hospital: ‘En sentir-les…’
Qui hagi crescut a Catalunya amb bàsquet televisat reconeix la seva veu al primer segon, fins i tot abans de veure el marcador. El seu nom n'hi ha prou perquè molts recordin finals ajustats, retransmissions nocturnes i una manera elegant de narrar.
Jordi Robirosa és llegenda viva del periodisme esportiu català, la veu que convertí cada cistella en relat i cada silenci en respecte. El seu segell “apostoflant” es va fer popular sense necessitat de campanyes, perquè va néixer d'una manera natural d'explicar.
La retirada que pesa a TV3 i un adeu sense nostàlgia
Fa mesos va anunciar que penjava el micròfon, després de quatre dècades en antena i milers de partits a l'esquena. A “Tot es mou”, Helena Garcia Melero li va pregar que continués, i ell va respondre amb serenor: “Sí, dona, sí. Tot té el seu final. Helena, el meu temps ja s'ha acabat. Ja està, no passa res”.
Avui, ja jubilat, ha explicat que va decidir esperar per tractar un problema de salut i evitar baixes laborals que mai li van agradar. “No m'agradava gens agafar baixes a la feina, per això he esperat a la jubilació per operar-me d'una molesta amenaçadora hèrnia inguinal”.
El que va passar al quiròfan i la llàgrima que el va delatar
El periodista ha descrit el moment exacte en què alguna cosa se li va remoure per dins, allà on sobren focus i valen les paraules. “A la sala d'operacions, he comprès que totes les que estaven per mi eren dones, cosa que, creieu-me, m'ha reconfortat”.
L'emoció va arribar amb una imatge senzilla i poderosa, que diu molt de la seva biografia i de la seva militància cultural tranquil·la. “I en sentir-les parlar en català, una llàgrima m'ha lliscat galta avall”. La frase encaixa amb una trajectòria que sempre va defensar la llengua sense estridències, només amb exemple.
https://www.instagram.com/p/DOXXsMFgpRQ/
Hi va haver també un intercanvi breu amb la cirurgiana, que retrata l'escena amb una humanitat que transcendeix l'anècdota. “La cirurgiana m'ha dit: ‘Jordi, no passis pena: tot anirà bé’”. Llavors, ell va respondre sense dubtar: “Ho sé doctora, ho sé: ploro d'emoció en sentir-vos a totes parlar en català’’. ”I llavors l'anestèsia m'ha dut pel limbe d'una dolça inconsciència".
Declaracions i reaccions: el català, la jubilació i un amor que el sosté
Ja en clau domèstica, Robirosa ha compartit el pla immediat, entre alleujament i tendresa, que retrata la seva vida fora de càmera. “D'aquí a unes hores seré a casa on m'atendrà Carina. Gairebé mig segle d'amor també genera tendresa i la seva condició d'experta doctora, consol. Això també deu ser la felicitat”.
La seva defensa del català no és conjuntural, sinó columna vertebral d'una carrera que va cuidar la llengua com a eina i com a compromís. En entrevistes recents, el narrador va reivindicar estàndards exigents en redaccions i emissions, coherents amb el que s'ha narrat avui.
https://www.instagram.com/p/DLSvXD9oBOk/
El pes de la seva figura s'explica també amb xifres que poques vegades expliquen tota la història, però ajuden a dimensionar-la amb justícia. Més de 3.000 retransmissions i especialització en bàsquet, des de 1985, el van convertir en la veu d'una generació.
A hores d'ara, col·legues i aficionats recorden el seu estil sense impostures, la seva mirada pedagògica i la passió per un joc que va narrar amb respecte. El seu comiat dels directes va ser meditat i públic, i la seva cura d'avui confirma una ètica professional difícil de discutir. Al cap i a la fi, Jordi Robirosa no és només un narrador: és una joia de la història de l'esport a Catalunya.
