Una figura ja marcada per un dels crims més commocionants de l'última dècada torna a estar al centre de la polèmica. Les recents declaracions d'Ana Julia Quezada, condemnada per l'assassinat del nen Gabriel Cruz, han destapat una sèrie de presumptes irregularitats dins del sistema penitenciari que han generat una forta controvèrsia.
Confessions que comprometen
En una declaració judicial recent, Ana Julia Quezada va admetre haver mantingut relacions sexuals amb un funcionari i un cuiner de la presó de Brieva, on compleix condemna. Segons el seu testimoni, aquestes relacions es produïen durant les guàrdies nocturnes del funcionari, i a canvi, rebia regals com perfums i xocolates. A més, Quezada va afirmar que de vegades no podia negar-se a causa de la posició d'autoritat del funcionari, arribant a declarar: "No li podia dir que no, perquè és un funcionari".
Aquestes revelacions han portat que el Jutjat d'Instrucció número 4 d'Àvila investigui diversos empleats de la presó per un presumpte delicte de suborn. La investigació es va iniciar després d'una denúncia pública de Patricia Ramírez, mare de Gabriel Cruz, qui va alertar sobre possibles tractes de favor cap a Quezada dins del centre penitenciari.
Gravacions i presumpte xantatge
Un dels aspectes més inquietants del cas és l'existència de suposades gravacions de les trobades sexuals entre Quezada i els empleats de la presó. Segons informes, aquestes gravacions haurien estat realitzades amb un telèfon mòbil que li va ser facilitat pel funcionari i el cuiner, i que Quezada hauria utilitzat per intentar fer xantatge la direcció del centre penitenciari amb la finalitat d'aconseguir el seu trasllat a Barcelona.
La directora de la presó, Laura Pérez, va confirmar en un informe que Quezada va manifestar tenir un mòbil amb gravacions comprometedores, incloent-hi imatges d'un funcionari a la seva cel·la. A més, s'assenyala que el funcionari li hauria avisat dels registres a la seva cel·la per evitar que es descobrís el dispositiu.
Reaccions a les seves paraules
Les declaracions de Quezada han generat una onada d'indignació i preocupació. El funcionari assenyalat ha negat rotundament haver mantingut relacions sexuals amb Quezada o haver-li proporcionat un telèfon mòbil, i ha declarat davant el jutge que no tenia coneixement de cap dispositiu en el seu poder.
Per la seva banda, l'advocat de Quezada, Esteban Hernández Thiel, ha defensat que la seva clienta va ser víctima d'una situació d'abús de poder, comparant el seu cas amb el de dones que són culpabilitzades per ser víctimes de violació.
Mentrestant, Patricia Ramírez ha expressat el seu desemparament i desprotecció institucional, denunciant que Quezada ha manifestat voler matar-la i que ha rebut amenaces des de la presó.
Major control del sistema penitenciari
Aquest cas posa de manifest la necessitat d'una revisió profunda dels protocols i mecanismes de control dins del sistema penitenciari. La possibilitat que una reclusa hagi pogut mantenir relacions inapropiades amb empleats del centre, obtenir un telèfon mòbil i utilitzar-lo per fer xantatge a l'administració, evidencia fallades greus en la supervisió i seguretat de les institucions penitenciàries.
A més, ressalta la importància de protegir els drets i la integritat de les víctimes i les seves famílies, assegurant que es compleixin les condemnes de manera justa i sense privilegis indeguts per als condemnats. La societat exigeix transparència, justícia i l'enfortiment de les institucions encarregades de vetllar pel compliment de la llei i la protecció dels ciutadans.