El despertador de laSexta va tornar de l'estiu amb el ritme habitual, però l'amfitrió va aparèixer amb un gest divertit i una mica incòmode. L'escena va durar segons, just el necessari perquè el programa deixés clar que la tornada arribava amb novetats i un petit contratemps tècnic. El presentador va explicar que el set havia estat renovat i, entre bromes, va deixar caure que la proporció no afavoria ningú a la taula. La frase va ser eficaç en audiència: “hi ha hagut un petit problema, ens han encongit, semblem Minions”, va ironitzar en començar la temporada.
La vuitena temporada arrenca amb lideratge
El comentari va venir acompanyat de plans buscant enquadraments més amables i de bromes amb col·laboradors, que van admetre sentir-se estranys amb la nova taula. L'autoreferencialitat amb segell Arús va servir per normalitzar l'errada i seguir el guió sense més ensurts. Més enllà de l'ensopegada inicial, la tornada va arribar amb múscul d'audiències i objectius clars de creixement editorial. La cadena va anunciar l'inici de la vuitena temporada amb dades de lideratge sostingut i un matinal que manté quatre hores en directe.
L'estratègia incorpora continuïtat en el to, continguts virals i l'humor reconegut pel públic matinal. La novetat passa pel retorn d'Aruser@s Weekend des del 6 de setembre, ara als matins i amb Hans Arús al capdavant. El mateix Alfonso va avisar en directe de “problemes” amb el seu fill per “robar” seccions emblemàtiques, inclòs l’“imbècil de la setmana”. L’spin-off dominical pretén alimentar peces inèdites i reforçar la conversa social de dilluns a divendres.
De l'ensurt de Vaquerizo al debat marí
Amb el plató ja presentat, el programa es va centrar en el retorn de Mario Vaquerizo a Starlite, tema que va generar inquietud. Arús va demanar prudència en recordar la caiguda que va patir l'artista mesos enrere i va subratllar que el número seguia sent potencialment arriscat. La lectura va ser prudent, sense dramatismes, i va connectar amb l'arxiu recent de l'espectacle musical. El matinal també va recuperar un viral d'estiu sobre les meduses “ou ferrat”, assumpte tractat amb humor i un punt d'escepticisme.
El presentador va celebrar la divulgació, però va qüestionar un cert fervor reverencial cap als animals a les xarxes. La taula va acompanyar amb dades i experiències, mantenint el pols àgil que defineix la fórmula del programa. La queixa va tenir un efecte positiu reactivant el debat sobre com els programes juguen amb les seves pròpies costures en directe. En el cas d'Aruser@s, l'autocrítica irònica funciona com a tallafoc, perquè crea complicitat amb una audiència acostumada al backstage televisiu.
Aquesta dinàmica no és nova en el format i ha aflorat en altres ocasions assenyalades. L'historial recent mostra un presentador que no evita aturar l'escaleta quan alguna cosa grinyola i ho comparteix amb el seu públic. Aquesta transparència, de vegades ambient crispat i de vegades juganera, ha acabat formant part del personatge televisiu, amb episodis on va verbalitzar incomoditats sense maquillatges innecessaris en plena emissió. L'espectador sap que aquesta franquesa també és part de l'espectacle matinal.