La vida d'Iñaki Urdangarin ha donat molts girs en els últims anys; primer, amb el seu ingrés a presó pel cas Nóos, que el va situar en l'ull de l'huracà. Després, amb el seu posterior divorci de la infanta Cristina, formalitzat el passat mes de gener. I, per si això no fos suficient, la seva presumpta relació extramatrimonial amb Ainhoa Armentia va generar un gran enrenou.
Des que es van filtrar fotografies d'ambdós passejant en actitud romàntica per les platges de Biarritz. Encara que el matrimoni real estava trencat des de feia temps, allò va reavivar debats sobre la vida personal de l'exjugador d'handbol. I el seu comportament durant els anys més complicats de la seva vida: els que va passar a la presó de Brieva.
No obstant això, l'última revelació, que prové del llibre Urdangarin: relat d'un naufragi, escrit pel periodista Nacho Gay, ha acaparat titulars recents. Segons el descrit en el llibre, Urdangarin va mantenir una actitud de seducció constant fins i tot dins de presó.
Arribant suposadament a “tirar-li els trastos” a Esther, qui exercia de subdirectora al centre penitenciari. Aquest nou detall no només aprofundeix en la imatge de galant atribuïda a l'exduc de Palma. Sinó que també reobre el debat sobre els privilegis que va poder gaudir durant la seva reclusió i del poder que creia ostentar per la seva relació amb la Corona.
El context i el perquè del rumor
La polèmica al voltant d'Iñaki Urdangarin no és nova. Des que es va iniciar la investigació pel cas Nóos, el seu nom va deixar de ser un referent per convertir-se en protagonista de titulars. El judici, les declaracions de la infanta i el resultat final —cinc anys de presó— van marcar un abans i un després en la vida de la parella.
A partir d'aquest moment, la relació amb la seva esposa va semblar deteriorar-se de forma pràcticament irreversible. El seu ingrés a la presó de Brieva no va ser el d'un intern més. Tal com ha transcendit, Urdangarin disposava d'un mòdul individual, amb comoditats que distaven bastant de les cel·les habituals.
Una habitació amb televisió, bany privat, llit King size i accés gairebé continu a un telèfon mòbil. També podia fer ús de diverses instal·lacions, com un gimnàs, biblioteca i piscina, cosa que ha suscitat bastantes crítiques entre l'opinió pública.
En aquest context, les revelacions sobre el seu paper de seductor al centre penitenciari prenen un matís especial. Segons el periodista Nacho Gay, Urdangarin sempre s'havia vist a si mateix com algú “alt, atractiu i amb molta xerrameca”.
Això, sumat a la seva pertinença a la reialesa, el feia sentir per sobre de la resta. El llibre planteja que es va aprofitar d'aquesta personalitat i privilegis per seduir no només dones dins de la presó —entre elles, presumptament, la subdirectora—, sinó també per generar simpaties.
Així, mentre a l'exterior la infanta Cristina s'allunyava cada cop més d'ell i iniciava els tràmits de separació. A l'interior de Brieva Urdangarin hauria continuat alimentant el seu ego amb gestos de seducció. El dubte que es planteja ara és si aquestes actituds formaven part del seu caràcter habitual o si van ser resultat de la seva necessitat d'evadir-se d'una realitat incerta i hostil.
Declaracions oficials i reaccions
Fins a la data, no hi ha hagut un comunicat per part de la família reial respecte a l'actitud de seducció d'Iñaki dins de Brieva. Tampoc s'han pronunciat la pròpia infanta Cristina ni Ainhoa Armentia, la seva actual parella. El mutisme al voltant d'aquest assumpte sembla indicar que prefereixen no avivar més la polèmica.
El cert és que el llibre de Nacho Gay ha generat un fort impacte mediàtic en les últimes setmanes. Alguns defensen la llibertat del periodista per retratar Urdangarin tal com ell l'ha investigat. Altres, en canvi, consideren que la publicació se centra massa en el morbo de les suposades relacions de l'exduc a presó.
D'altra banda, veus properes a l'entorn d'Urdangarin asseguren que, encara que sempre hagi estat algú carismàtic. La versió de la seva presumpta seducció a un alt càrrec de la presó podria estar exagerada o treta de context amb fins editorials.