En el competitiu món de l'esport d'elit, el talent i l'esforç són, en teoria, els únics barems per mesurar l'èxit. Tanmateix, quan un cognom de pes entra en l'equació, les regles del joc poden canviar. Aquest sembla ser el complex escenari en què es mou Pablo Urdangarin.
Als seus 23 anys, no només lluita per forjar-se un nom en l'handbol espanyol, sinó també per dissipar una ombra de dubte que plana sobre la seva progressió: la sospita que la seva carrera podria estar sent deliberadament continguda per un poder que opera des de la discreció del Palau de la Zarzuela.
El jove esportista ha demostrat amb escreix que la seva presència a la Lliga Asobal no és fruit de la casualitat. El seu talent és innegable i el seu compromís, total. Tanmateix, una recent i dolorosa decepció ha revifat les flames d'una teoria que circula en veu baixa pels cercles: que els reis Felip VI i Letícia no veurien amb bons ulls un ressorgiment mediàtic del cognom Urdangarin, encara associat a l'escàndol que va protagonitzar el seu pare, Iñaki Urdangarin.
Un talent estancat per forces "invisibles"
La temporada 2024-2025 ha estat una de consolidació per a Pablo Urdangarin. Amb la samarreta del BM Granollers, ha signat una campanya espectacular, marcant 117 gols en 30 partits. El seu rendiment no va passar desapercebut, situant-lo entre els cinc finalistes al premi de Millor Extrem Dret de la lliga, un reconeixement que evidencia la seva qualitat i projecció.
La confiança del club en ell és absoluta, com demostra la seva recent renovació de contracte fins al juny de 2026, una notícia celebrada pel seu entorn més proper.
Tanmateix, el gran cop va arribar amb la convocatòria per als Jocs Olímpics de París. Tot i el seu excel·lent estat de forma i de ser una de les grans promeses nacionals, el seu nom no va aparèixer a la llista definitiva de la selecció espanyola d'handbol. Per a un esportista que somia amb seguir l'estela olímpica del seu pare, l'exclusió va suposar un revés difícil de pair. És aquí on les sospites apunten directament a la Casa Reial.
La teoria sosté que la seva presència a la selecció nacional generaria un focus mediàtic sobre el cognom Urdangarin que a la Zarzuela prefereixen evitar a tota costa, protegint així la imatge de la Corona.
Aquest suposat "veto" contrasta fortament amb el suport incondicional que Pablo rep de la seva família. La seva mare, la infanta Cristina, i el seu pare, Iñaki Urdangarin, són habituals a les grades. També les seves àvies, la reina Sofia i Claire Liebaert, i fins i tot el seu avi, Joan Carles I, han presenciat els seus partits.
La seva cosina, Victòria Frederica, va arribar a mobilitzar els seus seguidors a les xarxes socials perquè el votessin als premis de la lliga. En el costat oposat, l'absència dels actuals monarques, Felip i Letícia, i de les seves filles, la princesa Leonor i la infanta Sofia, en qualsevol dels seus encontres esportius és total i notòria.
Silenci eixordador
Oficialment, no existeix cap declaració de la Casa Reial al respecte. És un silenci calculat, una absència de gest que, per a molts, confirma la hipòtesi del veto. Pablo, per la seva banda, s'ha centrat en la seva feina, demostrant una maduresa encomiable. "Que em comparin amb ell[el seu pare]significa que alguna cosa estic fent bé. Crec que soc una versió més àgil, més fràgil, més petita. Però m'ajuda moltíssim, sobretot en temes mentals, no tant tècnics. Sempre el truco abans dels partits", confessava el jugador, deixant clar que el seu referent és purament esportiu.
És just que el futur d'un esportista prometedor es vegi condicionat pels delictes del seu pare? L'ombra del "cas Nóos" és allargada, i sembla que l'estratègia de la Zarzuela per protegir la institució passa per mantenir els Urdangarin en un perpetu segon pla, lluny de qualsevol èxit que pugui ser associat a la família reial.
Veu Independent
Periodisme lliure i català