L'última tarda d'agost va deixar una imatge que resumeix una filosofia vital molt seva. María Nicolau, una de les veus més escoltades de la cuina catalana, va tornar a encendre la conversa digital amb un gest simple i profundament domèstic. No hi va haver platós ni grans anuncis, sinó una taula, un suport de pernil i una consigna que va obrir debat. La cuinera va compartir a X un missatge rotund per encarar la tornada a la rutina amb alegria i sense dramatismes quotidians.
Un pernil de la quina i un missatge contra la misèria quotidiana
Nicolau va explicar que a casa seva van decidir “encetar” el pernil que havien guanyat a la quina de les festes del poble, just abans de l’últim dia de vacances. Les fotos mostraven el plat de llesques brillants i la peça sencera, preparada per a un tall fi i pacient, mentre ella rematava amb una idea clara: “que no s’hi respiri misèria”. La publicació va néixer al seu perfil oficial i va desfermar una allau de reaccions entre seguidors fidels i curiosos de la gastronomia. Per a qui no ho conegui, la quina és un joc popular a Catalunya, emparentat amb el bingo i molt present a les festes majors.
Més que diners, reparteix premis en espècie, des de cistelles fins a productes gastronòmics tan estimats com un bon pernil. El gest encaixa amb la seva biografia pública, que ha unit cuina popular, discurs combatiu i defensa de menjar bé sense esnobismes. María Nicolau, nascuda a La Garriga el 1982, es va formar entre fogons de Catalunya, Espanya i França, i va acabar convertint-se en una divulgadora imprescindible. El seu llibre “Cuina! o barbàrie” va ser un fenomen editorial i la va consolidar com a referent que reivindica la tradició amb una mirada contemporània.
L’eco dels petits rituals de Nicolau
L’èxit la va empènyer a una intensa agenda mediàtica i a una comunitat digital que segueix cadascuna de les seves receptes, ocurrències i provocacions culinàries. El 2023 va deixar el restaurant El Ferrer de Tall per centrar-se en nous projectes de comunicació i escriptura, una decisió que va reforçar el seu perfil públic més enllà del servei diari. Aquesta transició la va apropar a milers de lectors i espectadors que avui llegeixen els seus missatges com petites columnes de vida quotidiana. A més, participa amb regularitat a televisió, especialment al magazín “Tot es mou” de TV3, on comparteix criteri gastronòmic sense edulcorants.
Aquesta presència setmanal ha mantingut la seva veu en primera línia, multiplicant l’abast dels seus gestos. El 2024 va publicar “Cremo!”, una memòria incendiària sobre el rerefons del sector, aplaudida per la crítica i molt llegida a Catalunya. Aquest suport editorial explica per què qualsevol publicació seva, per petita que sigui, actua com a termòmetre cultural de la cuina popular. El post va deixar alguna cosa més que una consigna contra la garreperia emocional.
Del tall perfecte a l’alegria compartida: consells i reaccions
També va inspirar comentaris sobre la millor manera de tallar i conservar el pernil a casa. Per respectar el producte, convé iniciar el tall amb eines esmolades i mantenir la peça estable al seu suport, evitant superfícies estretes. Les porcions que no es consumeixin s’han de guardar a la part menys freda de la nevera, ben embolicades per evitar que s’assequin. És clau temperar-les abans de menjar per gaudir de textura, aroma i brillantor, com mana la tradició catalana.