L'economia espanyola, com la de molts altres països europeus, viu un moment d'incertesa marcat per la inflació, la desacceleració del creixement econòmic i la pressió fiscal. En els darrers anys, la pujada de preus ha provocat una sensació de pèrdua de poder adquisitiu generalitzada entre la població, una percepció que va molt més enllà de la pujada dels aliments o l'energia. U
Un fenomen menys comentat, però de gran rellevància, és l'anomenat “efecte fiscal ocult” de la inflació sobre l'IRPF, que afecta directament milions de treballadors cada any.
Mentre els mercats internacionals s'adapten als canvis geopolítics, l'economia domèstica afronta reptes immediats. El creixement econòmic previst per a Espanya ha estat recentment rebaixat per l'AIReF, situant-se per sota de les previsions oficials del Govern.
Tot això passa en un entorn en què la renda disponible de les famílies es veu cada cop més condicionada, no només per la pujada de preus, sinó també per la manera com està dissenyat el sistema fiscal.
L'IRPF i la “doble imposició” per inflació: com funciona l'engany?
Santiago Niño Becerra, catedràtic emèrit d'Economia i habitual en els debats econòmics d'actualitat, ha tornat a posar el focus en un tema tan rellevant com poc debatut: l'efecte de la inflació sobre els tipus de l'IRPF. En països com Espanya, la tarifa de l'IRPF no s'actualitza automàticament amb la inflació.
Això vol dir que, encara que els salaris pugin per compensar la pèrdua de poder adquisitiu, els contribuents poden acabar pagant més impostos simplement perquè la seva base imposable creix en termes nominals, no reals.
Segons explica Niño Becerra, altres països del nostre entorn “deflacten” la tarifa de l'IRPF, és a dir, ajusten els trams de l'impost en funció de la inflació. Així s'evita que els treballadors tributin més només perquè els seus sous s'han incrementat per fer front a la pujada general de preus. Tanmateix, a Espanya això no passa, i el resultat és clar: l'Estat recapta més, mentre que els ciutadans veuen com el seu esforç fiscal augmenta fins i tot sense millorar realment el seu nivell de vida.
La conseqüència directa, segons l'economista, és una pèrdua real de poder adquisitiu, una “doble imposició” encoberta. A la pràctica, és com si es pagués l'IRPF dues vegades: una per l'augment real de renda i una altra simplement per l'efecte de la inflació sobre els ingressos. Aquest any, per exemple, l'Estat espanyol ingressarà 1.800 milions d'euros extres gràcies a aquest mecanisme, segons les dades compartides per Niño Becerra.
Estancament del poder adquisitiu i el desafiament de la productivitat
L'efecte fiscal de la inflació sobre l'IRPF se suma a una altra tendència preocupant: l'estancament del poder adquisitiu a Espanya respecte a altres economies europees. Les dades són eloqüents. Entre 2007 i 2023, Espanya amb prou feines ha incrementat el seu PIB per càpita en 1.100 euros, mentre que països com França o Països Baixos ho han fet en 6.000 i 3.000 euros, respectivament.
A això cal afegir l'evolució del mercat de crèdit. Segons Niño Becerra, les grans entitats bancàries espanyoles ja no troben rendibilitat en les hipoteques, orientant el seu negoci cap a altres productes, com els crèdits al consum, que resulten molt més rendibles per a la banca. Aquesta tendència pot suposar un nou obstacle per a l'accés a l'habitatge i, en darrer terme, per a l'estabilitat del mercat immobiliari.
L'etern debat sobre la justícia fiscal
El cas de l'IRPF i la inflació posa de manifest la necessitat de repensar el sistema tributari espanyol per adaptar-lo a la realitat econòmica i protegir millor el poder adquisitiu dels ciutadans. La manca d'actualització automàtica dels trams impositius alimenta una sensació d'injustícia fiscal i resta transparència al sistema. Si l'economia espanyola vol convergir amb els seus veïns europeus en termes de productivitat i benestar, serà imprescindible abordar debats com aquest de manera rigorosa i oberta.