En els últims mesos, l'economia espanyola i europea travessa un període de canvis marcats per la incertesa i per revisions a la baixa en les previsions de creixement. El context internacional, determinat per conflictes comercials, tensions geopolítiques i una inflació que gairebé no dona treva, ha provocat que institucions com el Banc d'Espanya hagin reduït les seves expectatives de creixement per a l'any vinent.
Mentre que al març s'augurava un creixement del PIB del 2,7%, les estimacions recents el situen en el 2,4%, reflectint un entorn molt més caut i volàtil. Aquesta tendència, que no és exclusiva d'Espanya, troba ressò en altres països de l'entorn europeu.
El Banc Central Europeu, per la seva banda, ha retallat els tipus d'interès fins a situar-los en el 2%, una mesura que persegueix estimular l'economia, però que també evidencia la preocupació dels bancs centrals pel debilitament de l'activitat econòmica.
El clima empresarial tampoc escapa a aquest panorama. Una de cada tres empreses espanyoles reconeix que la volatilitat i el clima d'inseguretat influeixen directament en les seves decisions d'inversió i en la contractació de personal. Tot això es tradueix en una major prudència en el consum, l'estalvi i la planificació tant en l'àmbit familiar com en l'empresarial.
En aquest escenari, la intervenció pública en l'economia, especialment en sectors estratègics com l'habitatge, pren un protagonisme indiscutible. Tanmateix, les polítiques actuals semblen insuficients davant el creixement dels preus i l'escassetat d'habitatge accessible. L'accés a un habitatge digne i assequible es converteix així en un dels grans reptes socials i econòmics per als pròxims anys.
Santiago Niño Becerra i la seva veu d'alarma
La veu d'alerta de Santiago Niño Becerra, economista reconegut i seguit per la seva capacitat d'anticipació i anàlisi crítica, es produeix precisament en aquest context de canvi i inquietud. A través del seu perfil a X, abans Twitter, Niño Becerra adverteix que existeixen dues grans amenaces per a l'economia actual: la incertesa i la certesa que s'acosten temps complicats.
En paraules seves, la primera d'elles paralitza el consum i la inversió, ja que ni empreses ni ciutadans s'atreveixen a prendre decisions importants quan el futur es percep borrós. La segona, encara més inquietant, suposa la certesa que el pitjor està per arribar, cosa que genera un clima de pessimisme col·lectiu difícil de revertir. La seva reflexió s'apuja en dades recents publicades per Crèdit i Caució, que confirmen la rebaixa de les previsions de creixement i l'enduriment de les condicions per a l'activitat empresarial i l'ocupació.
Niño Becerra va més enllà de la conjuntura i posa el focus en un dels problemes estructurals de l'economia espanyola: la crisi de l'habitatge. Segons l'economista, el mercat immobiliari espanyol arrossega un dèficit estructural que s'ha agreujat amb el pas dels anys. Les solucions proposades fins ara, centrades en intervencions puntuals, no han atacat l'arrel del problema.
De fet, el parc d'habitatge social de lloguer a Espanya tot just representa l'1,5% del total, mentre que la mitjana europea se situa prop del 9%. Aquesta manca estructural contribueix a l'encariment dels lloguers i a la dificultat d'emancipació dels joves, les condicions laborals dels quals no els permeten afrontar els preus actuals del mercat.
L'entrada en vigor recent de la nova Llei d'Habitatge, lluny d'alleujar la situació, ha reduït l'oferta i ha propiciat pujades de fins al 24% en els preus de lloguer. Aquesta tendència dificulta la mobilitat laboral i penalitza especialment aquells que busquen la seva primera llar.
Els efectes d'aquesta crisi s'estenen més enllà de l'habitatge. L'informe de Comissions Obreres xifra en més de 410.000 els llocs de treball que es podrien crear si s'aconseguís reduir un 30% el preu de l'habitatge de lloguer, cosa que suposaria també una alliberació de recursos per al consum i la inversió de les famílies. El problema no només afecta la joventut, sinó que repercuteix en la productivitat i en la capacitat d'Espanya per retenir i atreure talent.
Quina és la solució
Segons l'opinió de Niño Becerra, la solució demana repensar l'estructura urbana del país i apostar decididament per la construcció de noves ciutats orientades a la tecnologia i la sostenibilitat. A parer seu, el model d'expansió urbana està esgotat i urgeix una resposta valenta i planificada que aposti pel lloguer social a gran escala.
Si durant les últimes cinc dècades s'hagués construït prou habitatge social, assegura l'economista, el mercat no estaria tan tensionat com en l'actualitat i els preus serien molt més accessibles.
L'advertiment de Santiago Niño Becerra no és gratuït ni alarmista. El doble tall de la incertesa i la certesa d'un futur incert està frenant el dinamisme econòmic, agreujant desigualtats i ampliant bretxes socials. En un context on les mesures dels bancs centrals semblen no ser suficients, urgeix abordar d'arrel els problemes estructurals, començant per l'habitatge. Només així es podrà restaurar la confiança, dinamitzar l'economia i assentar les bases per a un creixement inclusiu i sostingut en el temps.