El catedràtic emèrit d'Economia, Santiago Niño Becerra, ha expressat una visió crítica i escèptica sobre la capacitat del nou sistema de finançament de Catalunya per resoldre l'històric dèficit fiscal. En una recent intervenció al programa 'Tot és Mou', Becerra va explicar el següent. Tot i que s'espera que l'Estat espanyol augmenti la inversió a Catalunya, la magnitud del dèficit fiscal interregional en fa impossible l'eliminació.
Augment d'inversió però sense resoldre el dèficit
Niño Becerra va reconèixer que la proposta de finançament implicarà un increment en la inversió estatal a Catalunya, però va advertir que aquest no serà suficient per "jugar el dèficit fiscal interregional". Segons l'economista, els que creuen que amb aquest acord el dèficit desapareixerà estan equivocats.
Com que l'estructura del sistema de finançament vigent des dels anys vuitanta es va dissenyar per redistribuir recursos entre les comunitats autònomes. Aquest sistema, segons Becerra, busca equilibrar la renda mitjana de les comunitats respecte a la mitjana nacional. Això necessàriament requereix que Catalunya aporti més del que rep.
Becerra també es va referir a les recents declaracions del polític espanyol Alberto Núñez Feijóo. Qui va criticar la idea que Catalunya rebi anualment 13.000 milions d'euros addicionals, xifra que Becerra no considera realista. Per a ell, aquest dèficit fiscal té arrels profundes, i sense un canvi estructural al sistema de finançament, la situació no variarà gaire.
L'impacte de la inflació al dèficit acumulat
El catedràtic va presentar dades que il·lustren l'evolució del dèficit fiscal acumulat de Catalunya. Segons dades de la Generalitat, que Niño Becerra va aclarir que no corresponen al Govern central, el dèficit fiscal interregional acumulat va començar en 5.000 milions d'euros el 1986. I va assolir els 250.000 milions d'euros el 2022, en termes corrents.
Tot i això, en ajustar aquests valors per inflació i expressar-los en termes d'"euros reals", el dèficit acumulat puja fins als 650.000 milions d'euros. Aquest ajust revela, segons la seva opinió, la magnitud del problema, que considera "impossible de resoldre" sota l'esquema de finançament actual.
L'economista va subratllar que el sistema LOFCA, que regula la distribució dels recursos entre comunitats, s'hauria de reformar profundament perquè Catalunya pogués alleujar el dèficit fiscal. Sense aquest canvi, Becerra considera que Catalunya continuarà amb un nivell d'aportació desproporcionat en relació amb allò que rep.
Un sistema dissenyat per a la redistribució
Per a ell, el sistema de finançament està intrínsecament orientat a redistribuir els ingressos de les comunitats amb més capacitat econòmica cap a aquelles amb menys capacitat. Això es tradueix en una aportació constant de Catalunya per igualar la renda mitjana nacional.
Segons el parer de l'economista, aquesta estructura impedeix que les comunitats més aportadores, com Catalunya, vegin algun benefici considerable dels nous acords de finançament. Doncs el sistema es manté enfocat a cobrir les bretxes de renda entre regions.
L'anàlisi de Niño Becerra és contundent: mentre el sistema no canviï profundament, Catalunya continuarà aportant més del que rep. El catedràtic insisteix que el dèficit fiscal regional és una conseqüència directa d'una política redistributiva que es va implantar fa més de quatre dècades i que continua sense modificacions rellevants. Segons la seva opinió, aquest és el veritable problema de fons, un que no es pot resoldre només augmentant les inversions estatals a Catalunya.
Per tancar, Niño Becerra va deixar clar que, malgrat les millores que es puguin donar, el sistema de redistribució actual no permetrà que Catalunya s'alliberi del seu dèficit fiscal interregional. Ja que el propi disseny del finançament està estructurat per garantir una distribució desigual més gran de recursos a favor de les diferents regions menys pròsperes del país.