La processó de la vida pública no s'atura per a la monarquia britànica, però els somriures i les salutacions protocol·làries amaguen una preocupació creixent que s'estén des dels passadissos de Buckingham fins als tabloides.
Al centre d'aquest nou temporal no hi ha només la delicada salut del Rei Carles III, sinó la del seu pilar fonamental: la Reina Camilla. A 78 anys, la seva agenda s'ha multiplicat exponencialment, un esforç titànic per mantenir l'estabilitat de la Corona que, segons fonts properes, l'està portant a una situació límit i a desoir les insistents recomanacions del seu equip mèdic.
Una resistència que preocupa a Palau
La història recent de la salut de Camilla no és cap secret. Aquella "infecció de pit" que la va obligar a cancel·lar diversos compromisos a finals de 2024 va resultar ser una pneumònia que va deixar seqüeles. Mitjans com Newsweek van confirmar que la mateixa Reina va admetre la gravetat del diagnòstic, i des de llavors, una fatiga postviral sembla acompanyar-la com una ombra persistent.
Els metges han estat clars: necessita reduir el ritme, prioritzar el descans i, sobretot, abandonar hàbits de tota una vida com el tabac i moderar l'alcohol, els seus coneguts refugis contra l'estrès.
Tanmateix, Camilla ha optat pel camí oposat. Lluny de retirar-se a un segon pla, ha redoblat la seva presència en actes oficials, convertint-se en el rostre visible de la monarquia en solitari. Aquesta decisió, tot i ser aplaudida pel seu sentit del deure, deixa entreveure senyals de cansament.
Informes de mitjans com el Times of India i Pakistan Today han arribat a afirmar al juny que la reina es trobava "literalment sobre les seves últimes cames", al·ludint a problemes de mobilitat i un cansament que ja no pot amagar. Cada aparició s'analitza amb lupa, i tot i que la seva enteresa és notable, els gestos tensos i una visible lentitud en els seus moviments alimenten la narrativa d'una reina al límit del col·lapse.
Declaracions oficials i la crua realitat
Oficialment, el Palau de Buckingham manté un hermetisme calculat, emetent comunicats puntuals per justificar absències, però sense entrar en detalls alarmistes.
La mateixa Camilla, en una conversa amb reporters durant el seu viatge a Itàlia a l'abril, reconeixia la incessant ètica de treball del seu marit, afirmant que "estima la seva feina i això el manté en marxa", però afegint una frase reveladora: "vol fer més i més i més. Aquest és el problema". Una reflexió que, irònicament, molts apliquen ara a ella mateixa.
El seu entorn insisteix que la seva negativa a baixar el ritme neix d'una profunda por de ser percebuda com una consort secundària o dèbil, especialment en un moment tan vulnerable per a la institució. Vol passar a la història com la reina que va sostenir el tron, la que no va defallir mentre el seu rei lluitava.
Una ambició noble que, tanmateix, xoca frontalment amb els advertiments dels especialistes, que temen que el seu cos no pugui suportar per molt més temps la combinació d'una edat avançada, un historial respiratori complicat i l'estrès constant de les seves responsabilitats.