El periodista i escriptor Quim Monzó ha encès les xarxes amb un comentari en to de broma sobre el costum d'alguns bars d'oferir únicament sucre bru en lloc de sucre blanc. Al seu compte de X (anteriorment Twitter), Monzó va compartir una foto d'un cafè i va comentar amb ironia: "Odio a mort els bars que no tenen sucre blanc". La crítica no va passar desapercebuda i va generar un animat debat entre els seus seguidors sobre les diferències entre els dos tipus de sucre. Entre les respostes que va rebre, va destacar la del també periodista Jordi Basté, que no va dubtar a sumar-se a la protesta humorística amb un missatge clar: "Fora el sucre bru de les nostres vides!".
Tots dos periodistes van utilitzar aquesta anècdota per reflexionar sobre el tipus de sucre que s'ofereix a molts establiments i com el sucre bru sembla estar guanyant terreny en cafès i bars. Aquest petit gest ha provocat un debat a les xarxes socials sobre les preferències de consum i els hàbits alimentaris actuals.
La creixent tendència a oferir sucre bru en lloc de sucre blanc en cafeteries i restaurants es deu, en gran mesura, a la percepció que el sucre bru és més saludable. Tot i que moltes persones creuen que és una alternativa més sana, els experts assenyalen que la diferència nutricional entre els dos tipus de sucre és mínima. Mentre que el sucre bru conserva una petita quantitat de melassa que li dóna el seu color característic, en essència, tots dos tipus són gairebé iguals en termes de contingut calòric i efectes sobre la salut.
El problema de les modes alimentàries
El comentari de Monzó, encara que humorístic, ha posat de manifest una realitat que molts consumidors comparteixen: la incomoditat de no poder triar entre sucre blanc o bru en alguns establiments. A més, ha obert la porta a la reflexió sobre com les modes alimentàries i les tendències de consum afecten les decisions que prenen els restaurants i les cafeteries. Tot i que el sucre bru està associat a un estil de vida més saludable, el sucre blanc continua sent l'opció preferida per molts, com clarament demostren les respostes a la publicació de Monzó.
El debat entre sucre bru i blanc continuarà, però el que queda clar és que el comentari de Quim Monzó ha ressonat entre els que senten que el sucre blanc no hauria de ser exclòs de les taules dels bars. Com sempre, Monzó i Basté han aconseguit generar conversa i rialles entre els seus seguidors, aquesta vegada per una qüestió tan quotidiana com l'elecció del sucre.
Aquests tipus de reflexions, encara que aparentment trivials, reflecteixen com petits canvis en els nostres hàbits de consum poden desencadenar debats més amplis sobre salut, preferències i l'equilibri entre la moda i la tradició en l'alimentació diària.