La distància i les diferències no eliminen el vincle de sang. Tot i els conflictes familiars entre el príncep Harry i la Casa Reial britànica, hi ha una figura que continua preocupant-lo per damunt de tot: el seu pare, el rei Carles III.
Des que el monarca va anunciar que pateix càncer, la incertesa sobre el seu estat ha estat present tant a Anglaterra com més enllà de les seves fronteres. Especialment per al seu fill petit, que, tot i que ha pres camins diferents, continua molt pendent de la seva evolució.
El príncep Harry ja pot respirar tranquil
En aquest context de silenci institucional, on el palau de Buckingham ha ofert molt poca informació sobre la malaltia, les darreres paraules del sobirà han suposat una alenada d'aire fresc. De fet, la seva inesperada confessió ha aportat una mica de llum.
Carles III, de 76 anys, va sorprendre recentment els ciutadans de Bury St. Edmunds durant un acte oficial celebrat a Suffolk. Allà, de manera espontània, va mantenir una conversa amb un assistent a l'esdeveniment que també havia passat per un procés oncològic.
"Li vaig preguntar com estava i em va dir que se sentia molt millor", va relatar el ciutadà, que va quedar impactat per la proximitat del monarca. L'home també va compartir la seva experiència personal amb el càncer, cosa que va portar el rei a interessar-se per la seva salut:
"Em va preguntar com estava i li vaig dir 'bé', em van donar l'alta l'any passat". Aquestes paraules, tot i que breus, marquen un abans i un després en la percepció pública sobre l'evolució de Carles III.
Fins ara, el palau havia mantingut un to molt prudent, sense detallar ni el tipus de càncer ni el tractament exacte. De fet, ni tan sols s'ha revelat la localització del tumor. La confessió del rei, però, apunta a una millora significativa i ofereix esperança a la seva família.
Carles III dona un missatge encoratjador sobre el seu estat de salut
Ja el passat abril, durant una recepció a Buckingham per agrair la tasca d'aquells que donen suport a pacients oncològics, Carles III ja s'havia sincerat. D'aquesta manera, va qualificar el diagnòstic com a "desencoratjador i, de vegades, aterridor".
No obstant això, va destacar que "els moments més foscos de la malaltia poden veure's il·luminats per la compassió més gran". Sens dubte, notícies així permeten que fins i tot des de Califòrnia, el príncep Harry pugui respirar amb una mica més de tranquil·litat.