La pròxima publicació de les memòries de Juan Carlos I, titulades Reconciliació, ha reobert velles ferides familiars. Tot i que el títol promet redempció, una afirmació ressona amb força. Pilar Eyre confirma allò que molts xiuxiuejaven des de fa anys sobre la relació del rei emèrit amb la seva filla gran.
La història darrere d'aquesta revelació desvetlla tensions profundes, afecte innegable i decisions que van forjar dècades de silencis a la Zarzuela. El lector sentirà aquest contrast entre estima i duresa que ha marcat els Borbons contemporanis.
La frase que ho va tallar tot: “La meva filla gran no està en condicions de regnar”
Segons Pilar Eyre, va ser el mateix Juan Carlos qui va defensar en la redacció de la Constitució una clàusula expressa per assegurar que la Corona passés al baró. Per això va ser Felipe i no va ser Elena. Eyre rememora una frase extrema de l'aleshores monarca: “La meva filla gran no està en condicions de regnar”, que suggeria desqualificacions personals o mèdiques mai aclarides públicament.
Aquesta lectura reenfoca la història: no va ser només una decisió constitucional, sinó un acte amb repercussions íntimes i un dolor durador per a la infanta gran.
Per què aquest moment?
La revelació coincideix amb la imminent sortida de Reconciliació. Es tracta d'una obra que veurà la llum el 12 de novembre de 2025 i que busca reivindicar el llegat del rei emèrit i “recuperar la seva història”. Pilar Eyre s'avança al relat oficial per donar veu a versions internes. El seu comentari remet a aquell episodi constitucional i apareix just quan el llibre pretén tancar capítols familiars oberts dècades enrere.
La paradoxa de l'estima i la fidelitat pública
Tot i aquestes paraules tan dures, la narració d'Eyre subratlla que la relació entre Juan Carlos i Elena ha estat estable i propera en públic. La infanta es va posicionar al costat del seu pare després de la seva sortida a Abu Dhabi el 2020. D'aquesta manera, es va distanciar de Felipe VI, i va consolidar una imatge d'afecte filial marcada per la lleialtat. Eyre descriu el vincle com una barreja de respecte, estima i tensió que només els Borbons coneixen als seus passadissos.
El context de les memòries: orgull paternal davant distàncies familiars
Les memòries no oculten sentiments. Segons Laurence Debray, autora que va assistir el rei en la redacció, Juan Carlos es mostra com “el seu major fan” davant Felipe. En aquest sentit, manifesta un profund orgull pel paper del seu fill com a rei. És una paradoxa: rebutja públicament la legitimitat d'Elena com a hereva, però declara admiració total per Felipe. Aquesta contradicció històrica convida a reflexionar sobre lleialtats familiars i deure institucional.
Ecos íntims: infància, pressió i silencis de palau
L'exposició recorda episodis dolorosos de la vida d'Elena, forçada des del naixement per la pressió d'encaixar en un rol que mai li va correspondre. Pilar Eyre rescata moments com l'adolescència complicada, un matrimoni amb Jaime de Marichalar marcat per la malaltia, un avortament sofert i el divorci el 2009. La infanta ha après a viure en solitud, envoltada d'amigues íntimes i l'afecte dels seus fills, sense dependència emocional ni institucional.