La cuina reial sempre ha estat un territori de rituals. Poc se'n filtra i, quan ho fa, sol arribar embolcallat en anècdotes mig certes i mites persistents. En les últimes setmanes, diverses veus autoritzades —cuiners que han passat per palau i xefs en actiu— han tornat a posar el focus en el que de veritat mengen els Windsor.
Les confidències ajuden a desmuntar llegendes i a entendre com es decideix un menú que combina tradició, salut, sostenibilitat i una dosi mesurable d'excentricitat. Això és el que expliquen qui ha cuinat per a ells.
Del ‘groussaka’ al pastís de faisà: el que prefereix Carles III
L'actual rei Carles III fa anys que defensa la caça i el producte de temporada. Quan va editar la revista Country Life pel seu 70è aniversari, va citar com a favorits un “pheasant crumble pie” i la seva pròpia “groussaka”, una moussaka feta amb gall fer en lloc de xai. En aquelles pàgines va explicar que també adapta clàssics com el coq au vin substituint la carn per au de caça.
La seva elecció gastronòmica més recent i visible va ser la quiche de la coronació. La recepta, obra del xef de la Casa Reial, Mark Flanagan, es va pensar per compartir i per ser assequible: espinacs, faves i estragó en una base cremosa d'ous i formatge. La mateixa web reial va publicar la recepta oficial i el motiu de l'elecció.
També hi ha hàbits ferms. La casa reial va deixar per escrit dues dades que els cuiners confirmen: el monarca és de te Darjeeling, amb mel i llet, i durant anys va evitar el dinar. El 2024 diverses informacions van apuntar a un petit canvi per recomanació mèdica i de Camila: introduir un mos lleuger al migdia, sovint mig alvocat.
Fish & chips a la manera d'Isabel II: la versió lleugera que sortia de Buckingham
Darren McGrady, antic xef de la reina Isabel II, va detallar com se servia al palau el plat més britànic. No era l'arrebossat gruixut i fregit dels pubs. La reina preferia lluç passat per farina i rovell, arrebossat amb panko i enfornat a alta temperatura. S'acompanyava amb una holandesa d'estragó i unes patates tallades en rectangles idèntics, apilades amb precisió gairebé militar. El toc final, una flor comestible.
McGrady va explicar a més que els divendres eren de fish & chips a Buckingham per a centenars de comensals, una tradició que els cuiners esperaven amb ganes tot i la formalitat de l'emplatat.
Regles de la taula reial: del te mesurat al “no” a l'all
Les regles importen tant com les receptes. Camila va reconèixer a televisió que l'all és “un no rotund” quan hi ha actes oficials. La raó és simple: moltes hores parlant amb gent. Diversos cuiners ho corroboren com a pauta de protocol més que com a mania.
També convé separar el cert del llegendari. La història dels “sis ous durs cada tarda” perquè dos quedin perfectes s'ha repetit durant anys. Des de palau es va desmentir, i els mitjans britànics la tracten com a mite persistent més que com a fet.
Hi ha, això sí, petites litúrgies molt reials. El te de Carles III no és qualsevol te: Darjeeling amb mel i llet, com figura als “70 dades” oficials publicades quan encara era príncep. I la seva coneguda preferència pels ous i el formatge ajuda a entendre per què la quiche va ser el plat insígnia a la coronació, cosa que antics cuiners han comentat fins i tot a xarxes.
Quan parlen els xefs: precisió, sostenibilitat i algun martini
Qui ha treballat amb Carles III subratlla la seva obsessió pel producte orgànic i de proximitat, una línia que encaixa amb el seu compromís ambiental —inclosa la decisió, explicada per ell mateix a la BBC, de reduir carn i peix dos dies per setmana i prescindir de làctics un dia—. Els cuiners ho resumeixen en una paraula: coherència.
En viatges, la meticulositat frega l'escènic. La periodista Tina Brown va recollir que, en alguns sopars, l'aleshores príncep portava el seu martini ja preparat, servit al seu propi got per un oficial de protecció, i que es cuidava de recrear el seu entorn amb detalls personals. No és caprici de xef, però explica per què cada servei busca calcar la seva rutina.
Al final, darrere del biombo de Buckingham hi ha menys extravagància i més mètode del que suggereixen els tòpics. Els cuiners que han passat per aquelles cuines expliquen una mateixa història: precisió, regles clares i un paladar que ha elevat la caça, les quiches amb ou i formatge i un fish & chips “de saló” a segell de la casa.
Veurem noves concessions —més enllà del mig alvocat— a la dieta del rei? Per ara, el que és segur és que la conversa seguirà servida entorn d'una tassa de Darjeeling i de receptes que, entre tradició i protocol, diuen molt de qui mana a la taula reial.