El català Alfred Garcia acaba de publicar el segon àlbum, '1997' (Universal), un disc vital i eclèctic que arriba després d'una aturada de dos anys que necessitava. “Estava perdut; de vegades en el millor moment un no sap cap on llençar”, confessa a l'ACN, a propòsit de la llarga digestió del seu pas per OT i el llançament del seu primer àlbum '1016' (Universal, 2018). Aquest és un disc menys “mainstream”, diu Garcia, amb cançons compostes pensant més “en la persona” que no pas en l'artista. "Aquest àlbum és per dir: si creies que jo era això, ja que té l'altra cara". Col·laboren músics com Albert Pla, Nen d'Elx o La La Love You i, sorprenentment, el llançament del disc no ve acompanyat –de moment- d'una gira de presentació. “És un àlbum molt diferent del primer.
He passat dos anys fora, i pensava si tenia sentit, si s'havia de fer una mica més “mainstream”… Però finalment m'he deixat portar i ho he tret”, resumeix el cantant en una entrevista amb l'ACN. El músic té assumit que potser a la llarga es vegi aquest nou disc com a "un impàs", una raresa que s'entendrà en el seu context. I el context és el de la desconnexió que es va imposar fa dos anys, saturat de l'exposició mediàtica, dels compromisos i les pressions diverses. García ho confessa: “Jo estava perdut, no sabia cap on anar. Tot anava molt bé, però de vegades al millor moment un no sap on ha de tirar, i ha de parar”.
Molt estrès per al cantant
“No podia fer un disc, una gira, estar presentable, ser bona persona, veure els meus amics, fer promoció, etc. És molta feina per a un sol noi”, exposa. Un disc més personal El resultat d'aquesta aturada és '1997', una referència a l'any del naixement que dóna pistes sobre el contingut. "1016" parlava de l'artista, de l'oncle que sortia a la tele, i aquest parla bàsicament sobre la persona”, explica Alfred. El disc “és una recopilació de moments que et porten des del 1997 fins a l'actualitat, i que repassa uns llaços, familiars i espirituals a través dels meus ulls”, considera el seu autor. És alhora l'expressió d'un "dubte", perquè neix "en una època d'incertesa brutal", i ve inspirat per la lectura de les teories de Zigmund Bauman sobre la societat líquida.
Al terreny musical, Alfred reconeix que li ha sortit un conjunt de cançons força "híbrides, amb el millor del pop i de la música experimental". Potser perquè ha assumit com funciona creativament: “De sobte et ve una cançó i t'has de posar a gravar-la; hi ha gent que se senti a compondre, a mi les cançons em vénen”, comenta. Entre les moltes col·laboracions que apareixen al disc destaquen les de Niño de Elche, Albert Pla, Judit Farrés i Los Espabilados, entre d'altres. "Sempre intento envoltar-me de gent", diu sobre això. Pel que fa a la col·laboració amb Albert Pla, Alfred diu que és una “celebració” de la seva amistat amb el cantautor.