La figura d'Omar El Hilali sempre ha generat interès més enllà de l'esportiu. I és que el jove lateral de l'Espanyol, nascut a L'Hospitalet de Llobregat i fill d'immigrants marroquins, mai s'ha limitat a parlar només de futbol. Sovint, les seves declaracions obren debats incòmodes, però necessaris sobre temes socials que afecten tant els vestidors com els carrers.
L'últim episodi l'ha tornat a col·locar al centre de totes les mirades. No és la primera vegada que la comunitat futbolística catalana presencia un discurs tan sincer sobre immigració i racisme, però sí que és de les poques en què s'ha fet amb tanta contundència i en boca d'un protagonista tan jove.
Unes paraules que encenen el debat: “Si no ve a treballar...”
La polèmica sorgeix després d'una entrevista concedida a betevé, on El Hilali va abordar sense embuts la qüestió de la immigració a Espanya. El defensor blanc-i-blau va compartir les seves experiències personals i va llançar un missatge que no ha deixat indiferent ningú: “La majoria d'estrangers ve a treballar, però hi ha una minoria que no ve a buscar-se el pa de cada dia. Aquesta gent taca la imatge dels que sí que ho fan”, va explicar el futbolista, referint-se a aquells que, segons la seva visió, no s'esforcen per integrar-se ni per respectar les normes.
Aquestes paraules han encès les xarxes socials i han desfermat un vendaval de comentaris, especialment entre sectors autodenominats “woke”, acostumats a denunciar qualsevol mena d'estigmatització. Tanmateix, el mateix Omar va aclarir que parla des de la vivència: els seus pares van arribar des del Marroc buscant una vida millor i sempre li van inculcar el valor de la feina dura i l'honestedat. Lluny de voler generalitzar, la seva intenció era distingir entre aquells que, com la seva família, han patit discriminació tot i l'esforç, i aquesta minoria que alimenta estereotips negatius.
El lateral va anar encara més lluny i es va atrevir a proposar solucions contundents: “Aquelles persones que no venen a treballar s'han de retornar al país d'on vinguin, sigui quin sigui”, va sentenciar a l'entrevista, subratllant que els atacs de racisme solen venir motivats pels delictes comesos per alguns dels seus compatriotes.
Reaccions a les xarxes socials
A les xarxes socials s'ha aplaudit la seva franquesa per atrevir-se a dir el que molts pensen i pocs s'atreveixen a verbalitzar en públic. És difícil que un futbolista parli clar i ell ha parlat clar.
Des d'alguns perfils afins al RCD Espanyol s'ha donat suport al jugador, subratllant el paper exemplar dels seus pares i la seva carrera com a futbolista d'elit.
En mitjans esportius i generalistes, l'entrevista ha generat editorials i tertúlies amb veus de tota mena. Figures del futbol, com exjugadors d'origen estranger, han sortit en defensa de la família d'El Hilali i han recordat la importància de distingir casos i evitar generalitzacions.
Mentrestant, associacions contra el racisme han demanat més pedagogia i menys criminalització, subratllant que el mateix Omar ha relatat episodis personals de discriminació. Una de les anècdotes més comentades ha estat la viscuda per la seva mare, acusada falsament de robatori en una botiga fins que es va saber que era la mare d'un futbolista professional.
Els migrants nascuts a Catalunya i adaptats diuen prou
La veritat és que el cas d'Omar El Hilali és un reflex de milers d'històries anònimes. Fill de migrants, nascut a Catalunya i amb la doble identitat cultural a flor de pell, no ha dubtat a defensar les seves arrels. De fet, quan se li va preguntar per què va triar jugar amb la selecció del Marroc en comptes de l'espanyola, va ser igual de directe: “Espanya m'ho ha donat tot, però els meus orígens i l'orgull dels meus pares van pesar més”. Paraules que mostren que, tot i les dificultats, no renega de la seva història.