L'actriu Olalla Moreno (Barcelona, 1973) s'ha convertit en una cara molt popular per l'audiència televisiva catalana gràcies a la seva interpretació com a Cati a l'exitosa sèrie de la sobretaula de TV3, Com si fos ahir.
Tot i tractar-se d'un personatge moralment discutible, és un dels que desperta més emocions. La mateixa Olalla Moreno definia així les claus del seu personatge en una entrevista per a El Món: “La Cati desperta sentiments trobats. És un paper que agrada i entreté, però es tracta d'una persona amb actituds que són considerades moralment reprovables”. Amb anterioritat a Com si fos ahir, l'Olalla ja s'havia llaurat una notòria fama dins la cadena pública catalana gràcies a les seves participacions prèvies en tres clàssics de la casa: Nissaga de poder, Porca misèria i Kubala, Moreno i Manchón .
Olalla Moreno ha estat una de les últimes passatgeres a pujar Al cotxe!, el carismàtic programa que presenta Eloi Vila, alhora el conductor que porta de trajecte personatges públics de la cultura i la societat catalana. Durant la seva intervenció en aquest espai de carretera, l'actriu catalana ha parlat de les etapes determinants de la seva carrera, sobre el personatge esmentat de la Cati per a la sèrie en tendència de TV3, però també ho ha fet sobre un tema molt complex i delicat, la malaltia que va patir i que gairebé acaba amb la seva existència.
La confessió d'un capítol terrible
La confiança que genera Eloi Vila, la comoditat amb què se solen asseure al voluminós automòbil que capitaneja aquest original espai, facilita la complicitat dels seus passatgers convidats. Així, Olalla Moreno s'ha sincerat sense cap objecció i amb tota la transparència per explicar com va aconseguir superar una devastadora depressió, aquest gran mal endèmic de la societat moderna.
" Vaig viure una situació personal al límit. Vaig travessar una depressió i la feina em va ajudar molt a tirar endavant, però alhora va quedar com amagada; en certs moments, és una cosa que ha aparegut i m'ha dificultat el fet de treballar. Quan tens una depressió el que et falta és la il·lusió, no tens il·lusió per viure i la meva feina a El diari d'Anna Frank (Tamzin Townsend, 1996) em va ajudar molt, així que li tinc un afecte especial”.
A més d'aquest treball redemptor per a una tvmovie que adaptava la peça dels dramaturgs nord-americans Frances Goodrich i Albert Hackett, a partir del llibre homònim de la nena Ana Frank, Olalla Moreno s'ha llaurat una extensa trajectòria en què combina teatre - com el muntatge de "Nits Blanques" de Dostoievski, dirigit per Carlota Subirós-, televisió i cinema, amb total seguretat en si mateixa. Dins la seva filmografia, destaquen les seves interpretacions en pel·lícules com A los que aman (Isabel Coixet, 1998), el segment "L'olfacte" del film col·lectiu El domini dels sentits, dirigit per Isabel Gardela el 1996, i Perdona si te llamo amor (Joaquín Llamas, 2014), entre d'altres. Tot i això, és a la petita pantalla on ha aconseguit un major impacte.