Joc de Cartes no sortia de Barcelona al capítol d'aquest dimecres 26 de febrer. L'objectiu era trobar el millor plat de cuina tradicional de la ciutat comtal. El resultat ha estat clar com veurem més endavant. Malgrat que en el global, la competició ha estat força igualada, els plats tradicionals han decebut excepte un. Veiem primer els quatre restaurants participants.
Fonda Can Portell (Cristian Vázquez)
Restaurant de cuina catalana tradicional amb productes de temporada, hereu de la gastronomia empordanesa des de 1965. Ofereix menjar casolà elaborat com antigament, amb productes de proximitat i de l’hort propi a l’Alt Empordà. La carta inclou clàssics com croquetes de peix i marisc, gambes a l'all i bitxo o bacallà amb mussolina d’all, reflectint una cuina catalana tradicional i saborosa.
Els peus de porc farcits amb gambes i bolets és el plat que presenten avui. Ho fan amb vista, saben que el Marc és amant dels peus de porc i que si li agraden, els puntua molt bé. No seria la primera vegada que aquest plat decideix el guanyador.

Els comensals en ressalten l’ambient acollidor i la qualitat de la cuina casolana. Comentaris a xarxes destaquen que és “un lloc agradable per anar en família” on et fan sentir “com a casa”, amb menjar “molt bo”. També elogien les racions generoses i els plats de “cocina de ‘chup chup’ en toda regla”, qualificant l’experiència de “festival gastronómico”. A Google manté una puntuació aproximada de 4,5/5 amb milers de ressenyes, indicant l’alt grau de satisfacció del públic.
Els rivals han aprofitat per dir que el mobiliari és un pèl antic. Potser sí però ja és l’objectiu que es busca en aquest estil de restaurant. Els calçots generen el primer conflicte, especialment per la salsa. En Marc també hi posa cullerada i fins i tot va a la cuina a preguntar que duen les vieires. Els peus de porc deceben. Falta sabor diuen els seus rivals. Per la cara del Marc podem deduir que tampoc l’ha entusiasmat. Les postres agraden més, tots ho consideren el millor del dinar. Un 6’2 de nota final amb un plat tradicional que suspèn amb un 4’3.
Insolent (Javi Custodio)
Proposta de cuina de territori que combina la cuina tradicional amb tocs moderns. Els joves socis (formats en restaurants d’elit com Celler de Can Roca o Disfrutar) aporten tècnica i creativitat a plats de temporada, definint la seva cuina com “tradició, tècnica i una especial sensibilitat creativa” en els sabors.
Destaquen per les seves tapes i plats innovadors que sorprenen els comensals, com el seu mini-xuixo farcit d’estofat de coll de xai amb maionesa de ras-el-hanout, considerat “un mos sorprenent que cal tastar” i que exemplifica l’esperit irreverent del local. Altres especialitats que els diferencien són combinacions com caneló d’escamarlans, tàrtar de remolatxa o mandonguilles de porc amb calamar i salsa chili crab – el plat que presenten avui - on es barreja tradició catalana i sabors internacionals.
Insolent té una acollida excel·lent entre els clients, que en valoren tant la qualitat gastronòmica com l’originalitat. A portals com TheFork rep puntuacions molt altes (8,8/10 en menjar, 9,1 en servei), i els visitants destaquen la sorpresa i diversió en els plats sense perdre l’essència tradicional. Tot i la seva cuina d’autor, el tracte és proper i l’ambient informal, aspectes que els clients també agraeixen a les xarxes.

Els seus rivals també són força crítics només entrar. Consideren que l’espai és poc ‘insolent’. Els plats tradicionals reinterpretats són de foto però no han agradat gaire. S’esperaven més. I de fet és una bona excusa per puntuar baix. Si es busca un plat tradicional és fàcil criticar quan aquest no es cuina de la forma tradicional.
Els propietaris de l’Insolent no reben bé les crítiques. El més crític és el Cristian, que considera que no hi ha una bona cuina darrera més enllà de la imatge. També agraden més les postres que els primers i segons plats. 6’1 de nota final amb un 5’3 del plat tradicional. Segona posició temporal amb la sensació que la cosa hauria de millorar en els propers restaurants.
El Tiet (Elena Gabriel)
Taverna gastronòmica catalana que ofereix un menú de plats tradicionals en un format de tapes i racions per compartir. El xef Ivan Rodríguez (àlies El Tiet) aporta la seva experiència d’alta cuina per refinar receptes de tota la vida en un ambient de taverna informal.
La cuina d’El Tiet es basa en plats catalans casolans elaborats amb cura i algun toc creatiu: des d’un bon trinxat de la Cerdanya o cap i pota a l’hivern, fins a mandonguilles tradicionals servides amb romesco en comptes de suc. Entre les seves especialitats més emblemàtiques hi ha l’ou al Parmentier (crema de patata) amb pernil i tòfona servit en cassoleta, o les patates braves “El Tiet” amb dues salses secretes, considerades unes de les millors pel públic habitual. Diàriament ofereixen un menú de migdia de cuina casolana a bon preu.
El plat que presenten avui són les carxofes amb sípia.

Els clients destaquen la combinació de sabor, quantitat i preu d’aquest local. A TripAdvisor abunden comentaris com “una passada de tapes a preus assequibles!!”, elogiant la qualitat de les tapes i l’excel·lent relació qualitat-preu de l’establiment. Amb una puntuació de ~4,5/5 (sobre centenars de ressenyes a Google), la taverna s’ha guanyat fama de lloc de confiança on gaudir de plats catalans de tota la vida amb un gir actual, en un ambient proper i sense formalitats.
La ‘visita’ comença bé. Els rivals de l’Elena consideren que l’espai està bé... però l’alegria dura poc. La cuina és molt petita i la troben bruta, fins i tot amb objectes prohibits. La situació millora quan desapareixen les cartes de vins. El menjar agrada, especialment el plat tradicional però el Javi aprofita per posar pegues amb l’steak tartar. Diu que no està tallat a ganivet. Les postres agraden però no tant com als altres restaurants. La nota final ha estat de 6’2 amb un 8 del plat tradicional. El 4 de la cuina resta molt.
El Tros de la Rambla (Thaís Ivern)
Restaurant centrat en la cuina catalana de mercat amb producte de quilòmetre zero. Forma part del Grup La Pomada, que busca “acostar la gastronomia catalana de qualitat al cor de la ciutat”. A El Tros de la Rambla això es tradueix en un fort compromís amb la cuina de proximitat i l’ús de productes de mercat, cosa que eleva la qualitat dels plats i alhora fomenta un consum responsable i sostenible. La carta s’inspira en la tradició mediterrània, amb plats catalans de tota la vida elaborats amb ingredients frescos de temporada.
Destaquen especialment el tàrtar de la casa, preparat de forma exquisida, i unes patates braves que molts visitants consideren insuperables. No falta tampoc un toc innovador en les presentacions, sempre respectant els sabors autèntics. El plat que presenten és la cassola de bacallà amb carxofa i ous.
L’experiència dels clients és molt positiva, subratllant tant la qualitat com el servei. Segons recullen els comentaris a xarxes, “Precios justos por comidas estupendas” s’ha convertit en el lema no oficial del local. Aquesta frase resumeix l’ambient de comunitat que s’hi crea: els comensals valoren que els plats tinguin un preu raonable per la seva excel·lent qualitat, i elogien el tracte proper i professional de l’equip, que cuida cada detall. Molts recomanen El Tros de la Rambla com un punt de trobada ideal al centre de Barcelona per gaudir de cuina catalana de sempre amb productes de proximitat.

Les primeres sensacions són bones i es nota que s’hi ha invertit. El Javi critica la zona dient que és un restaurant per a turistes. Ràpidament descobreixen un truc, els rivals consideren que hi ha productes, com el caneló, que és de cinquena gamma. I l’encerten. I la situació es complica amb els segons ja que diuen que els cigrons són de pot.
'Una cuina adaptada a la gent estrangera de pas’, diu el Cristian. La rematada final arriba quan es descobreix que el pastís de formatge – que havien dit que era fet a casa - realment és comprat de fora. Fins i tot troben la caixa. Sinceritat 0 i poc producte treballat. De ben segur penalitzarà.
La nota final és d’un 6’1, amb un 5’3 del plat tradicional. El menjar suspèn però la bona nota de l’espai el salva.
El Marc Ribas decideix el guanyador... o guanyadora
Només començar la confrontació, el presentador ha estat clar. Ha estat un programa d'engany i traició. Molt bones paraules davant però puntuacions interessades per darrera. De fet el Marc para els peus al Cristian i li diu que no ho torni a fer quan el concursant intenta justificar una nota. Tots s’acusen d’estratègia i no van errats. Alguns més que altres però tots han intentat fer la seva estratègia per perjudicar els rivals.
Acaba guanyant, es veia a venir amb la bona nota del plat tradicional per part dels seus rivals, 'el Tiet'. El Marc també coincideix amb considerar les carxofes amb sípia com a plat estrella. Mig punt que ho canvia tot tenint en compte l'extrema igualtat que hi havia. De fet amb el vot del Marc sense comptar el plat estrella, el Tiet ja encapçalava la classificació.
I la setmana que ve... hi ha programa. Però és un recull dels millors moments de la temporada. Ja caldrà esperar fins a l'estiu. Podrem gaudir d'una nova edició del 'Joc de Cartes Estiu'.