Oriol Mitjà, un destacat epidemiòleg català, ha esdevingut una veu de referència en salut pública i malalties infeccioses a Catalunya. Conegut pel seu paper molt actiu durant la pandèmia de COVID-19, ha estat una figura molt clau tant als mitjans de comunicació com a l'àmbit científic. El seu treball en salut pública ha estat particularment important en la investigació de malalties tropicals, i les declaracions solen tenir un fort impacte social.
Al llarg de la seva extensa carrera, Mitjà ha demostrat un compromís continu per a l'educació en salut i per a la prevenció de malalties en situacions d'emergència. Recentment, en una intervenció al programa de ràdio 'Vostè primer', Mitjà va compartir un important missatge. Dirigit als voluntaris que treballen en les tasques de neteja al País Valencià després de les inundacions provocades per la DANA.
Conscient dels grans riscos sanitaris que poden afectar els que col·laboren a la zona afectada, l'epidemiòleg ha emès una sèrie d'advertiments i recomanacions clau per evitar infeccions. "Hi ha riscos sanitaris que poden afectar les persones que netegen el fang", va advertir Oriol Mitjà, ressaltant l'alt nivell de risc que implica el contacte amb el fang contaminat.
"Has de tenir en compte els riscos i prendre mesures de prevenció"
Oriol Mitjà va emfatitzar que el fang i les aigües residuals presents a les àrees afectades per les inundacions estan contaminats. Això incrementa el risc d'infeccions per als qui tenen contacte directe amb aquests materials.
Segons l'especialista, els símptomes de les infeccions lleus poden incloure diarrees, nàusees, vòmits i febre, que solen manifestar-se entre un i tres dies després de l'exposició al fang. Tot i que són afeccions de curta durada, l'impacte en la salut dels voluntaris pot ser considerable.
A més, Mitjà va detallar els riscos específics com l'hepatitis A, una infecció que inflama el fetge i causa icterícia, una coloració groga de la pell i els ulls. "Quan les rates o altres rosegadors orinen a l'aigua i les persones entren en contacte amb ells, provoca aquesta malaltia", va explicar l'epidemiòleg.
Fent referència a la leptospirosi, una malaltia potencialment greu i que pot sorgir en condicions d'insalubritat extrema. Aquesta patologia pot presentar símptomes més intensos que una gastroenteritis i pot tenir conseqüències severes si no es tracta a temps.
Mesures preventives: vacunes, aigua potable i ús adequat de màscares
Mitjà també va oferir un conjunt de recomanacions preventives per als voluntaris i veïns que estiguin treballant en la neteja i el rescat a la zona afectada. "Abans d'anar de voluntaris, has de revisar que estàs ben vacunat de l'hepatitis i el tètanus", va recalcar. La vacunació contra aquestes malalties és clau perquè ajuda a reduir les possibilitats d'infecció en condicions d'exposició directa a materials contaminats.
Així mateix, l'epidemiòleg va recomanar portar aigua potable i evitar l'ús de l'aigua provinent de les inundacions, encara que s'hagi bullit. "No s'ha d'utilitzar l'aigua de la inundació sota cap concepte, ni tan sols si s'ha bullit perquè és molt contaminant", va explicar. Subratllant que aquest tipus d'aigües contenen bacteris i altres contaminants que no desapareixen simplement en bullir l'aigua.
Finalment, encara que l'ús de màscara no és imprescindible, Mitjà va aconsellar utilitzar-la en la mesura del possible. Per protegir-se de partícules i evitar inhalar substàncies potencialment nocives que poden ser presents a l'ambient.