En l'univers de l'alta gastronomia, els noms de Joan i Jordi Roca ressonen amb la força d'un tro. Un és el mestre de la cuina salada, l'altre és el geni indiscutible del món dolç. Junts, han portat El Celler de Can Roca al cim del món culinari en múltiples ocasions.
Tanmateix, entre aquests dos fars de creativitat hi ha una figura essencial, un home la feina del qual és tan vital com discreta. Durant anys, ha romàs en un segon pla mediàtic, però ara ha decidit parlar alt i clar. Josep Roca, el germà mitjà, ha trencat el seu silenci per reivindicar un paper que va molt més enllà de la sommelieria.
La confessió de 'Pitu' Roca: El poder de ser el germà mitjà
La revelació va tenir lloc durant una sincera entrevista al programa El món a RAC1, on Josep es va sincerar com mai. Lluny de sentir-se eclipsat, es va definir amb una metàfora carregada de significat i emoció.
"Soc un pont imprescindible per a una bona harmonia", va afirmar amb contundència, marcant distància de la idea de ser un simple passadís. D'aquesta manera, 'Pitu' Roca, com se'l coneix afectuosament, va explicar la seva veritable funció dins del cèlebre restaurant. A més de la de sommelier. La seva tasca consisteix a ser el nexe que uneix els talents dels seus germans, un mediador nat. Ell s'encarrega de potenciar les habilitats socials, l'empatia i la comunicació dins l'equip.
Un viatge personal entre la responsabilitat i la recerca de notorietat
Josep no es veu a si mateix com una víctima del "síndrome del germà mitjà". De fet, la seva història familiar li va donar una perspectiva única que ben pocs experimenten. "He estat germà petit durant dotze anys, fins que va néixer Jordi", va confessar, revelant una dada clau de la seva vida. Aquesta circumstància li va permetre sentir en la seva pròpia pell les dues cares de la moneda familiar.
Durant més d'una dècada, va gaudir dels privilegis del benjamí de la casa. Amb l'arribada de Jordi, el seu rol va canviar completament, i va aprendre a entendre la responsabilitat del germà gran. Aquesta dualitat li ha permès comprendre a la perfecció el lideratge de Joan i la necessitat d'atenció de Jordi.
Declaracions oficials i el discret silenci de la família
Les paraules de Josep Roca ofereixen una classe magistral sobre intel·ligència emocional i gestió familiar. Ell mateix admet que el servei de sala no té el mateix reconeixement que la cuina. L'espectacularitat dels plats de Joan o la notorietat de les postres de Jordi solen acaparar els titulars.
Tanmateix, el seu orgull professional roman intacte, ja que sap que la seva aportació és l'ànima del restaurant. Mentrestant, els seus germans, Joan i Jordi, han mantingut un discret silenci a les seves xarxes socials. Aquesta absència de reacció pública no fa més que confirmar la naturalitat amb què assumeixen aquesta dinàmica. El seu èxit no és fruit de tres individus, sinó d'un engranatge perfectament coordinat.
En definitiva, la intervenció de Josep Roca ha fet llum sobre l'ingredient secret d'El Celler de Can Roca. No es tracta d'una tècnica culinària exòtica ni d'un producte exclusiu, sinó de l'equilibri humà.
La reivindicació de 'Pitu' demostra que, de vegades, les figures més silencioses són les que sostenen els imperis. És potser aquesta harmonia familiar, acuradament cultivada pel germà mitjà, la veritable estrella Michelin del clan?