Un home amb jaqueta de cuir i expressió sorpresa al costat d'una icona de forquilla i cullera creuades.

Marc Ribas torna a decantar la balança del 'Joc de Cartes' amb uns peus de porc

La Franja de Ponent ha estat la protragonista del programa

Aquest dimecres 19 de febrer de 2025, el programa de TV3 “Joc de Cartes” ha fet parada, per primera vegada, a la Franja de Ponent. Marc Ribas i el seu equip s’han disposat a conèixer quatre restaurants situats en enclavaments emblemàtics de la comarca, on la cuina tradicional i la fusió de sabors conviuen amb productes de proximitat i l’essència més autèntica del territori.

L’olivo (Carol Marengo) – Ràfels

Restaurant ubicat en un antic molí d’oli amb encant rural i spa, on Carol Marengo ofereix una fusió oriental única a la zona. Aquesta proposta innovadora combina sabors asiàtics amb productes locals, aportant a la comarca del Matarranya una cuina de fusió poc habitual que sorprèn els comensals. La Carol diu ser descendent de reis polonesos. A la web de  TV3  es diu que el restaurant és el Molí de l’Hereu, per tant, podrien haver canviat el nom.

La clientela ressalta la qualitat excel·lent de la cuina i el tracte proper. Un visitant comenta que “la comida[está]riquísima gracias a su cocinera”, i que el tracte és “amable y próximo”. Altres destaquen l’entorn tranquil i l’experiència global: “la comida espectacular!!!, volveremos seguro”, afirmava una parella, remarcant l’atenció de Carol i confirmant que repetiran la visita. En general, les ressenyes elogien tant els sabors com l’hospitalitat, que han “ganado como clientes” als hostes satisfets.

Els seus rivals consideren que l’execució del menjar no ha estat gaire bona. Nota final 6’1.

Braseria El Roble (Mònica Deusdat) – Vall-de-roures (Valderrobres)

Braseria de gestió familiar coneguda per la cuina casolana tradicional de qualitat. Mònica Deusdat ofereix un ampli repertori de plats típics a la brasa i guisats casolans en un ambient acollidor. S’hi poden tastar des de tapes i entrants senzills fins a menús complets: els clients elogien les patates braves casolanes, el morro fregit cruixent i els calamars a l’andalusa de la casa.

Un grup de persones està assegut al voltant d'una taula en un restaurant, conversant i gesticulant mentre gaudeixen del seu menjar.
Concursants de Joc de Cartes | TV3

També són populars els àpats de temporada, com el menú de calçots amb escalivada, carn a la brasa, postres i xupito, molt abundant i de qualitat. Plats tradicionals de la zona com les migas de pastor o els peus de porc formen part de les especialitats que destaquen al menú. En resum, El Roble es caracteritza per porcions generoses, producte casolà i sabor autèntic, fidel a la gastronomia matarranyenca. El restaurant està situat a un càmping i això no agrada a alguns dels seus rivals, com el Víctor.

Les ressenyes ressalten la cocció casolana i l’ambient familiar. Diversos clients asseguren que és “un lloc per repetir” gràcies a la qualitat i netedat del local. Un comentari destaca: “restaurante con mucha calidad en todos los platos… Platos caseros y la brasa espectacular… postre también casero… 100% recomendable”. Un altre client descriu una experiència excel·lent sopant de tapes i assenyala que la “comida[es]muy buena, casera, y postres caseros destacables”, a més d’una atenció “de 10” per part del personal, en un entorn agradable i adequat per a famílies.

En general, El Roble rep elogis per la relació qualitat-preu (menú variat a preu assequible), el servei amable i la fidelitat a la cuina tradicional que fa que molts viatgers hi tornin.

La cosa no ha començat malament però s’han equivocat. Han posat un caneló de ceps en comptes d’espinacs. L’Artur fa sang, dient que cal ‘mala llet’ en alguns plats, en el sentit que haurien de ser més picants. Descobrim que l’Hèctor és polític. Es va presentar a l’alcaldia del seu poble... amb poc èxit. Tornant al menjar, tots diuen que el millor han estat les postres. I això no sol ser un bon indicatiu.  Però al final canvia la cosa. La nota és bona en alguns punts com la cuina o el preu. Obté un 6’6 però el 5’3 del servei – el caneló ha fet mal – resta.

Espai Oró (Víctor Oró) – Fraga

Espai Oró és un restaurant i sala d’esdeveniments de referència al Baix Cinca, especialitzat en menús, banquets i celebracions. Ofereix alta cuina en un entorn elegant, combinant la tradició culinària local amb tocs de modernitat en cada plat. Víctor Oró (jefe de sala) i Irene Labrador (xef) cuiden minuciosament tot el procés: selecció de productes frescos de proximitat, disseny de plats creatius i presentacions sofisticades, tal com correspon a un esdeveniment únic.

Aquesta versatilitat culinària els permet adaptar-se a diverses celebracions (casaments, banquets d’empresa, etc.), sempre amb l’objectiu de l'excel·lència en qualitat i servei. L’ambient és acollidor i exclusiu, i el personal rep els clients amb professionalitat i tracte impecable, fet que completa una experiència gastronòmica “única i inoblidable” segons destaquen en el sector.

Un home amb barba i ulleres està assegut en una habitació amb parets de pedra.
El Víctor, de l'Espai Oró | TV3

Els comensals valoren molt positivament l’experiència gastronòmica i l’organització a Espai Oró. En l’àmbit de restaurant diari, un usuari de TripAdvisor afirma que “Espai Oró no suele defraudar”, ressaltant la “buena calidad, buena presentación, buen sabor y[buen]precio” de la seva oferta tant de carta com de menú. Així mateix, en l’apartat d’esdeveniments, les parelles que hi han celebrat banquets de noces en fan elogis unànimes: “Una experiencia magnífica, lo mejor de la zona”, comenten, amb “la comida espectacular, la atención increíble”. Altres testimonis destaquen la quantitat i exquisidesa dels plats servits en banquets, assenyalant que tant el còctel com el sopar van ser “muy abundantes y exquisitos”, i que tots els convidats van quedar “encantadísimos”. A més de la gastronomia, es felicita el tracte rigorós amb al·lèrgies i detalls, fet que dona gran confiança als clients en ocasions tan especials.

En conjunt, Espai Oró té fama de professionalitat i qualitat insuperable a la Franja, oferint una gastronomia d’alt nivell equiparable a la de capitals gastronòmiques malgrat trobar-se en una localitat petita.

Només entrar veuen una foto de la Reina Sofía i l’Hèctor comenta fent broma que millor una de la Rosalia. Segons ell, la cantant de Sant Esteve Sesrovires, ha anat al seu restaurant. Passa el mateix que amb el restaurant d’abans, agraden més les postres. Nota final de 6’8 – per ara líder – però amb mala nota al menjar.

Sisket’s (Hèctor Alonso) – Torrent de Cinca

El Sisket’s és un hotel-restaurant familiar fundat l’any 2008, que destaca per la seva cuina tradicional i de mercat. Hèctor Alonso aposta per preservar l’essència de la cuina local: els plats típics de la Franja es preparen respectant receptes de tota la vida, amb ingredients de proximitat i sabors autòctons com a senyal d’identitat.

Alhora, el Sisket’s ofereix una oferta singular a la zona amb producte de mar, ja que té una dedicació especial al marisc i al peix fresc de qualitat, integrant-los al seu menú de manera innovadora dins la cuina de mercat diària.

Aquesta combinació de tradició rural i producte fresc poc habitual en un poble de l’interior fa del Sisket’s un restaurant diferenciat a Torrent de Cinca. També disposa de menú del dia econòmic i esmorzars abundants, pensats tant per a viatgers que fan parada com per als veïns de la comarca, mantenint sempre una relació qualitat-preu molt apreciada.

Els clients subratllen el tracte proper i l’ambient agradable del Sisket’s. “Reservamos en este restaurante por las buenas opiniones… No nos defraudó en absoluto”, explica un comentari, que destaca que el local té “un ambiente muy familiar y agradable”. Són molts els que recomanen el Sisket’s tant per menjar diari com per ocasions especials: “bona comida, buen servicio y un restaurante bonito. Muy recomendable”, escriu un visitant, atorgant-li la màxima puntuació d’excel·lent.

Un plat de menjar amb una salsa cremosa a sobre.
El plat estrella d'avui | TV3

El menú diari és un dels punts forts segons els usuaris, que el descriuen com “económico y de calidad”, servit en un menjador ben decorat i amb bon servei. Tot i alguna opinió puntual que suggereix que en dies molt concorreguts les racions poden ser justes, la gran majoria de ressenyes coincideixen que el Sisket’s ofereix cuina casolana saborosa, amb tocs creatius i producte fresc, en un entorn tranquil. Aquesta combinació fa que molts viatgers el considerin una parada obligatòria a la zona del Baix Cinca.

La cuina està bruta i hi ha un trobat un escarbat. Un inici que indica res bo. Els primers plats han agradat força però hi ha hagut certa polèmica amb els calamars. Nota final de 6’6 amb una gran nota del menjar però la baixa nota de la cuina ha fet mal.

El vot del Marc ho decanta tot

La lluita és aferrissada però guanya el Siskets gràcies a les notes del Marc. La millor nota del presentador ha estat un 8’2 per al Siskets i per al Roble. Ara bé, els peus de porc – una vegada més – decanten el guanyador. El mig punt del plat estrella - uns peus de porc desossats - ha estat pel Siskets, que s’eleva fins al 7’5, superant a El Roble, que liderava abans d’això. L’Hèctor diu que farà alguna inversió i ho compartirà amb els treballadors.