El programa ‘Joc de Cartes’ s'ha convertit en un clàssic de TV3 per a tots els amants de la gastronomia. Amb cada nova temporada, els espectadors es queden enganxats a la pantalla, pendents de qui serà el següent xef a emportar-se l'esperada distinció de millor restaurant de la zona. I, per descomptat, no podem oblidar la figura de Marc Ribas, el seu carismàtic presentador.
Durant vuit exitoses temporades, la competitivitat i la rivalitat s'han multiplicat. Al principi, els participants eren més objectius i racionals en les seves puntuacions. Amb el temps, les estratègies s'han anat sofisticant, i ja ningú dubta que les notes que atorguin poden canviar el rumb del concurs.
![Dues persones cuinant juntes a una cuina moderna, una dona amb un vestit de cireres i un home amb barba observant. Dues persones cuinant juntes a una cuina moderna, una dona amb un vestit de cireres i un home amb barba observant.](/filesedc/uploads/image/post/26382bac-d834-4239-a32c-99c791a12587-16-9-aspect-ratio-default-0_1200_800.webp)
Bona part de l'atractiu del programa rau en la qualificació que emet Marc Ribas. Molts es pregunten com valora un plat, quins criteris segueixen per triar el seu “plat estrella” o fins i tot per què a vegades eleva o redueix la puntuació de manera inesperada. Fins ara, aquest procés es guardava amb molt de recel, però finalment s'han desvetllat algunes claus.
La sorpresa ha arribat gràcies a un vídeo darrere de càmeres que l'equip de ‘Joc de Cartes’ ha volgut publicar. En ell, Marc revela que, quan puntua, sol “ser generós i votar una mica per sobre del que votaria”. Deixa entreveure que les càmeres, la pressió i els nervis poden influir en la percepció que ell mateix té del restaurant.
Possibles canvis d'última hora
Segons ha explicat, un dels moments que més agrada a la producció és quan decideix canviar una puntuació en l'últim minut. A vegades, després de reflexionar, o en comparar els plats entre si, es modifica la nota abans de tancar-la. Aquest senzill gest pot alterar l'ordre en la classificació final, i tots sabem el rebombori que això genera en els concursants.
![Un home amb barba i jaqueta blava camina per una plaça, duu una samarreta amb un disseny colorit; a la cantonada superior esquerra hi ha un cercle vermell que mostra un logotip amb utensilis de cuina. Un home amb barba i jaqueta blava camina per una plaça, duu una samarreta amb un disseny colorit; a la cantonada superior esquerra hi ha un cercle vermell que mostra un logotip amb utensilis de cuina.](/filesedc/uploads/image/post/montaje-en-el-que-aparece-marc-ribas-y-el-logo-de-joc-de-cartes_1200_800.webp)
En realitat, el jurat i els participants tenen les mateixes variables d'avaluació: espai, cuina, menjar, servei i preu. Per a Marc, el menjar significa si està ben fet i ben presentat, el servei implica un tracte agradable i el preu ha d'encaixar amb el que s'ofereix. Podria semblar simple, però sabem que les friccions entre els hostalers sorgeixen, precisament, de la interpretació de cadascú.
Ribas també parla que no tot es redueix a l'objectiu de l'excel·lència culinària, sinó també a la vivència en el local. Ell considera fonamental que un se senti com a casa i valora l'ambient creat. Per aquest motiu, el seu vot es converteix en la “cirera” que defineix la tensió entre els concursants.