Marc Ribas, conegut pel gran públic com a presentador de Joc de cartes, ha sorprès amb una confessió personal durant una entrevista a RAC1. El xef català ha reconegut que el seu primer restaurant va acabar en ruïna. Aquest va ser un fracàs que li va deixar importants pèrdues econòmiques i una gran lliçó de vida.
En aquell context, la gent sortia menys a sopar fora i els números no van quadrar. “Vaig fer mal els càlculs i em vaig arruïnar”, va afirmar Ribas, amb la transparència que el caracteritza. Un cop dur que, tanmateix, li va permetre replantejar-se com havia d’afrontar el món empresarial lligat a la restauració.
Un error comú en el món de l’hostaleria
Segons el seu parer, no n’hi ha prou d’estimar la cuina, també cal gestionar amb visió empresarial. “Si no ho fas així, acabaràs arruïnat”, va advertir. Va recordar que el sector funcionava durant anys amb famílies que treballaven jornades interminables i que recorrien a l’economia submergida per tirar endavant.

Quan algú pretén professionalitzar aquest model i convertir-lo en negoci, els riscos es multipliquen. Ribas va voler subratllar que l’hostaleria és una de les indústries amb més mortalitat empresarial a Catalunya: vuit de cada deu locals no superen els cinc anys de vida. Per a ell, la clau està a preveure escenaris i tenir sempre plans d’emergència.
Aprenentatge a base d’experiència
Tot i que no va estudiar en cap escola de cuina, Ribas ha après treballant al costat de grans professionals. “He fet molts cursos i he llegit centenars de llibres”, va assegurar. Aquesta formació autodidacta li va permetre adquirir una experiència sòlida que avui l’avala tant als fogons com a la televisió.

Aquesta barreja de pràctica i formació contínua l’ha portat a esdevenir un referent gastronòmic. Actualment, el cuiner recorda amb cert alleujament aquella ensopegada econòmica, perquè li va permetre créixer. “Ara estic cobert amb previsions perquè no torni a passar”, va assenyalar durant l’entrevista.
El futur de Joc de cartes
Ribas també va avançar novetats sobre el programa que l’ha catapultat a TV3. A la pròxima temporada, els concursants hauran de redactar ressenyes de cada restaurant, a l’estil de les que apareixen a Google. “Serà divertit veure què diuen realment i si són positius”, va comentar el presentador, convençut que la dinàmica agradarà al públic.
La versió estiuenca del concurs, actualment en emissió, també ha mantingut bons registres d’audiència. Ribas va reconèixer sentir-se “especialment satisfet” amb l’acollida dels episodis d’estiu, assenyalant que el boca-orella ha estat determinant per mantenir l’interès.
Marc Ribas, un referent amb els peus a terra
Mai ha deixat de considerar-se, per damunt de tot, un xef. Aquesta doble faceta, entre els fogons i les càmeres, l’ha convertit en una cara molt estimada a Catalunya. Tanmateix, no oblida la duresa del negoci de l’hostaleria ni les dificultats que molts professionals afronten cada dia.
Amb el seu relat, Ribas va voler llançar un missatge de prudència a qui somia obrir un restaurant. “Si no saps gestionar, millor espera i forma’t”, va advertir. Un consell nascut de l’experiència i que resumeix la filosofia del presentador: la passió és important, però la gestió ho és encara més.
Una lliçó per a noves generacions
El fracàs inicial no va impedir que construís una sòlida carrera com a xef i comunicador. Al contrari, li va servir per aprendre a valorar cada pas i a afrontar els reptes amb una perspectiva més realista. Avui, convertit en un referent televisiu i gastronòmic, recorda els seus errors perquè altres no ensopeguin amb la mateixa pedra.
En definitiva, Marc Ribas ha transformat una ruïna personal en un testimoni inspirador. La seva experiència demostra que fins i tot en el competitiu món de l’hostaleria, els fracassos poden esdevenir el millor motor per assolir l’èxit.