La rivalitat entre Sabadell i Terrassa és vella, però aquesta setmana ha trobat gasolina inesperada en plena canícula mediàtica. El culpable de l'espurna és Marc Ribas, el televisiu xef de Joc de Cartes, que ha parlat sense filtres i ha reobert ferides. Ho ha fet en una conversa distesa, amb el to proper que el caracteritza, però amb missatges que han calat ràpidament. Qui no hagi seguit l'última entrega d'estiu del programa potser no va entendre de seguida per què van cremar els grups locals.
El comentari a RAC1 que reaviva una vella frase
Ribas va passar per Versió Estiu de RAC1 i va destacar dos locals on tornaria sense dubtar: Rauxa i Taberna 1984. Al mateix temps va deixar caure un retret a Castellar del Vallès, assegurant que encara els faltava força per competir al nivell exigit. El detall que ha irritat molts egarencs va arribar després, quan va ironitzar amb el concursant de Terrassa del debut. L'al·lusió va revifar la memòria d'una rivalitat que batega des de fa anys i que a televisió sempre s'encén amb facilitat.
El capítol del Vallès i la sensació d'oblit a Terrassa
La sensibilitat estava a flor de pell perquè l'episodi d'estiu dedicat a les tapes del Vallès va deixar fora restaurants de Terrassa. Van competir Sant Cugat, Sabadell i Castellar, amb victòria final per a Taberna 1984 i un segon lloc per a Rauxa, referència sabadellenca. El mateix Diari de Terrassa va subratllar aquest buit a la seva crònica, assenyalant que Ribas “es va oblidar” de la seva ciutat. Entre línies, molts hi van llegir preferència per Sabadell, just el municipi que Ribas va elogiar unes hores després a la ràdio.
Llengua, format i una TV3 acostumada a la polèmica
Preguntat pel rerefons, Ribas va defensar a RAC1 que el programa prioritza concursants que s'expressin en català, fins i tot per sobre de perfils culinaris. És la seva manera de justificar alguns càstings i decisions d'edició, que de vegades reaviven debats identitaris i esportius alhora. A més, Joc de Cartes viu bé amb la controvèrsia a Catalunya, i l'últim capítol va deixar tensions que van encendre les tertúlies digitals. Per afegir sal a la ferida, Ribas va recordar la primera visita al Vallès, quan van competir tres restaurants de Terrassa i un de Sabadell.
Aquella vegada va triomfar Al Tanto que Va de Canto, un local sabadellenc emblemàtic que, ironies del destí, va tancar les portes aquesta primavera. El record de la “passió per la comunicació” va servir com a picada d'ullet televisiva, però molts a Terrassa ho van rebre com un menyspreu a l'escena local. A la ciutat, la competitivitat amb Sabadell travessa l'esport, la cultura i, per descomptat, la gastronomia amb una intensitat gairebé tribal. Des de Sabadell, les cròniques van celebrar el paper de Rauxa i van destacar que Ribas li atorgués una valoració personal notable.
A Terrassa, els titulars van remarcar l'absència de competidors egarencs a l'entrega vallesana, amb el consegüent malestar a les xarxes locals. Ribas no va demanar disculpes ni les necessitava, perquè la seva feina és provocar conversa, però el timing va ser perfecte per encendre susceptibilitats. La pròxima parada de Joc de Cartes dirà si la balança comarcal s'equilibra i si Terrassa aconsegueix una rèplica gastronòmica a l'alçada.