La competició gastronòmica “Joc de Cartes” ha tornat un dimecres més amb un repte apassionant: descobrir quin és el millor restaurant de tapes de Barcelona. Després d’uns programes voltant pel país, avui tocava tornar a la capital. El xef Marc Ribas, conductor del programa, ha seguit de prop quatre establiments que volen emportar-se el guardó i els 5.000 € de premi.
La primera proposta ve de la mà de Toni Morago, cap de cuina i soci del conegut Tapas 24. Aquest restaurant fa bandera de les tapes tradicionals provinents de tot l’Estat, una carta on cadascun dels plats busca retre homenatge a la cuina popular i a les receptes de tota la vida. L’experiència de Toni Morago darrere els fogons i la seva passió per la tradició prometen una actuació contundent, ideal per als amants de les tapes més clàssiques.
La millor ensaladilla de l’Estat del 2019 és la seva. Les croquetes de pollastre rostit també són una de les seves especialitats. El menjar ha triomfat i ha agradat a tots els rivals. Gairebé cap crítica. La única, de la Raquel, ha estat rebatuda ràpidament pel Marc. Un 6’9 és la nota final.
L’espai ha estat puntuat baix però el menjar ha tret un 8. El servei també s’ha endut bona nota gràcies a un cambrer simpàtic, eficient i amb experiència.
El Tipo Tapa decep els seus rivals
En segon lloc, Raquel Espada, de Tipo Tapa, presenta una oferta de tapes basada en la gastronomia catalana i en el producte fresc. El seu objectiu és mostrar la riquesa culinària de la tradició local, adaptada al format de tapes i platets. Amb ingredients de proximitat i una visió que respecta els sabors autèntics de Catalunya, la proposta de Tipo Tapa aspira a seduir el paladar dels més exigents.
Platets per compartir, tot ho cuinen ells. No és la típica tapa per a turista diu la Raquel. És propietària del local juntament amb la seva parella. En general els plats han rebut algunes crítiques, especialment per falta de temps de cuinat. El pastís de formatge, que després s’ha descobert que estava fet amb formatge blau, ha generat debat. La nota és d’un 6’5 però el menjar amb només un 5’3 ha estat la nota més baixa.
La propietària del Ziryab és molt exigent amb els altres i els seus rivals hi passen comptes
Kate Burton, per la seva part, arriba amb el restaurant Ziryab, on la fusió entre la cuina catalana i la gastronomia mediterrània oriental és la protagonista. El resultat d’aquest mestissatge – de fet ella és anglesa nascuda a Bèlgica - són tapes creatives que combinen espècies, textures i sabors de diverses cultures.
Ziryab converteix cada plat en una experiència exòtica, sense oblidar-se de mantenir l’essència de la cuina de casa nostra. La Kate és copropietària del restaurant i ha participat en molts projectes socials.
La cuina estava bruta i això ha provocat que els seus rivals li tornessin les crítiques fetes anteriorment. La Raquel ha estat especialment punyent. Unes crítiques que han continuat quan han començat a menjar. Els segons han agradat fins i tot menys que els primers. La carn estava dura i fins i tot el Marc ho ha notat: 'la meva filla diria que fa bola'. També s'ha posicionat obertament contra el nivell del què han menjat, una cosa que no acostuma a fer. La nota final ha estat un 6... que hauria estat menys si no fos pel 7'7 del servei.
El pitjor restaurant de tots
Per últim, Jonathan Muñoz, assessor gastronòmic i puntualment cambrer de Punta Cana Higüey, sorprèn amb una proposta exòtica que aglutina la cuina caribenya, espanyola i catalana en format de tapes. Els plats exhibeixen una barreja plena de color, amb influències que van des dels fogons més tradicionals fins als aromes tropicals. Aquesta fusió original dominicano-catalana pot capgirar qualsevol previsió de la competició i convertir-se en un rival temible per a la resta de concursants.
Una aposta arriscada que pot sortir bé o malament i que en aquest cas ha sortit malament. No han agradat els sabors, en alguns casos perquè pica massa i altres massa poc. La Raquel diu que ha trobat un os al timbal però el cuiner ho nega. Els segons, pitjor. El Marc, molt destroyer, diu obertament: 'us ve de gust menjar tot això?'. La carn, a més està dura. L'arròs poc fet. El peix no és lluç, un engany que els acaba d'ensorrar. I el Marc esclata: 'es cosa meva o qui està a la cuina no en té ni idea?'.
El què havia de ser un 'suspenso total', que dirien a l'APM, acaba sent un 5'5. Més per bona fe dels rivals que per altra cosa.
La decisió final
Ha estat un programa bastant diplomàtic. Tot i que la Kate ha estat força crítica, no hi ha hagut grans enfrontaments directes. La Kate i la Raquel són les més combatives entre elles. El Jonathan reconeix errors a l'hora de valorar. El moment més surrealista és quan el Jonathan pensava que treurien un 4. Ha reconegut el baix nivell del seu restaurant i s'ha sorprès per l'aprovat atorgat pels seus rivals. El Marc Ribas ha acabat molt indignant el concurs assegurant que no ha vist esforç al restaurant Punta Cana Higüey.
El guanyador és el restaurant Tapas24, no hi ha hagut sorpreses. Ja tenia bona nota abans del vot del Marc però el presentador ha acabat de confirmar-ho. Li ha donat la millor nota. El plat estrella ha estat el bikini de pernil ibèric, mozzarella i tòfona del Tapas24. El restaurant del Toni Monago ha guanyat per més d'un punt de diferència amb el segon, el Tipo Tapa.
I per acabar, ho hem dit abans però ho repetim. Si es posessin notes als cambrers, el del Tapas24 obtindria un 10. A xarxes socials coincideixen en aquesta opinió amb missatges bonics com aquest: