Home amb camisa vermella somrient amb les mans a la cintura sobre un fons negre.

Les quatre frases de Pepe Rubianes que mai passen de moda

L'actor gallec-català va morir el 2009 a causa d'un càncer de pulmó

És difícil que algú no conegui el nom de Pepe Rubianes. Perquè l'ha vist actuar, perquè l'ha vist a televisió o perquè coneix el seu llegat. Rubianes va néixer el 2 de setembre de 1947 a Vilagarcía de Arousa, Pontevedra i va morir el 2009 a Barcelona a causa d'un càncer de pulmó. Va ser un destacat actor i humorista espanyol, reconegut per la seva habilitat en el mim, les imitacions i, especialment, en els monòlegs carregats d'ironia i un humor àcid.

Trajectòria Professional

Des de ben jove, Rubianes va mostrar inclinació per l'actuació, debutant als 16 anys en una obra de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). Durant els seus estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, es va involucrar en el teatre universitari, integrant-se en grups com el Teatre Universitari de Cambra (T.U.C.) i el Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU), on va coincidir amb futurs membres de la companyia Dagoll Dagom.

Un home rient amb entusiasme en un programa de televisió.
Pepe Rubianes | TV3

Amb Dagoll Dagom va començar amb l'obra "No hablaré en classe", i posteriorment va participar en "Antaviana" (1978), un musical que va aconseguir un enorme èxit al nostre país. El 1981, va col·laborar amb la companyia Els Joglars en "Operació Ubú", presentada al Teatre Lliure de Barcelona.

A partir de 1981, Rubianes va emprendre una carrera en solitari, estrenant espectacles com "Pay-Pay" (1983), "Ño" (1984), "Sense paraules" (1987) i "En resumides comptes" (1988), que el van consolidar com un referent en el gènere del monòleg humorístic. El seu espectacle "Ssscum!" (1992) és considerat un dels monòlegs més emblemàtics a Espanya.

No només teatre, també televisió

A televisió, va protagonitzar la sèrie "Makinavaja" (1995), adaptació del còmic d'Ivà, que va incrementar la seva popularitat. A més, va dirigir i actuar en obres com "Lorca eren tots" (2006) i "El somriure etíop" (2008).

Un estil peculiar

El seu estil es caracteritzava per una verborrea incessant, d'expressions col·loquials, paraules malsonants i, sovint, polèmiques. Amb un humor irreverent practicava la crítica social i política, cosa que li va valer tant admiradors com detractors.

Els seus seguidors recorden moltes de les seves frases, però avui volem recordar-ne quatre que són històriques (no són les úniques):

"Este país es muy surrealista, pues ha tenido y tiene, como símbolos un gorila blanco y una Virgen negra".  Es refereix al Floquet de Neu del Zoo de Barcelona i a la Verge de Montserrat.

"Que se metan a España en el puto culo a ver si les explota dentro y quedan los huevos colgados de u n camapanario".  Són unes declaracions que va pronunciar a El Club, un programa de TV3 presentat per Albert Om. La justícia espanyola el va denunciar i va haver de declarar sobre això.

"La unidad de España me suda la polla por delante y por detrás".  De la mateixa manera, són les mateixes declaracions que les anteriors, pronunciades al mateix programa.

"Soy galaicocatalán. Amo Galícia y me horna ser catalán".  Aquesta frase sempre la deia. Rubianes se sentia gallec i català.