Han passat gairebé dos anys des que la Mària Sànchez, periodista de TVE a Catalunya i exdirectora del programa El escarabajo verde, va morir als 59 anys a causa d'un càncer. La seva mort no només va deixar un buit immens en el periodisme català, sinó també en la seva família i en la vida del seu marit, Manel Lucas, reconegut periodista i actor del programa Polònia de TV3.
En els últims anys, el Manel Lucas ha compartit com ha estat el seu procés de dol i la manera en què segueix recordant la seva dona. En una recent entrevista a Llapis de memòria, de la Cadena SER, el periodista es va emocionar en parlar dels petits detalls que li tornen a la seva esposa en la quotidianitat, així com de l'homenatge especial que la manté viva a la ciutat de Barcelona.
Un amor que segueix present
La relació entre en Manel i la Mària va ser una història de companyonia i amor impossible de trencar. Van compartir la seva vida dins i fora de l'àmbit professional, amb una connexió que traspassava el laboral i s'endinsava en el més personal. La sobtada pèrdua de la Mària va deixar una profunda empremta a en Manel, qui amb el pas del temps ha trobat maneres de mantenir el seu record present.
En una emotiva conversa a El Suplement de Roger Escapa a Catalunya Ràdio, l'actor, conegut per la seva participació al Polònia, va explicar que el dol no es viu només en els grans moments de commemoració, sinó en els detalls més inesperats del dia a dia:
"És més dur aixecar-te un dia a casa i agafar el saler i recordar-te de com aquest saler el vas comprar amb ella o posar-te el cafè amb llet i que agafis la seva tassa. Els moments de xoc i de dolor no han de ser els moments emblemàtics", va explicar.
Aquestes paraules van ressonar en molts oients, ja que reflecteixen una realitat que aquells que han perdut un ésser estimat coneixen bé. El dolor no només es manifesta en dates assenyalades, sinó en els petits gestos quotidians que, de sobte, es converteixen en recordatoris de l'absència.
Un homenatge que perdura a Barcelona
Més enllà del record emocional, la memòria de la Mària ha quedat immortalitzada a la ciutat. Gràcies a l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i l'Ajuntament de Barcelona, la Biblioteca Municipal de Ciutat Meridiana va ser rebatejada en el seu honor. Per a Manel, aquest gest representa una manera especial de retre tribut a la seva esposa, i l'ha convertit en part de la seva pròpia rutina de dol.
"Ho faig com a homenatge. Hi ha gent que va als cementiris a veure les tombes de les persones estimades i jo tinc la sort que això ho puc sublimar amb una biblioteca. Agafo la moto, vaig donant voltes, i moltes vegades vaig a parar allà, vaig a la biblioteca, veig el cartell i ja està", va compartir emocionat a la Cadena SER.
La idea de visitar la biblioteca en lloc d'un cementiri ofereix una visió diferent sobre el dol: en lloc de centrar-se en la pèrdua, se celebra el llegat de Mària en un espai de coneixement i cultura, valors que ella mateixa va promoure durant la seva carrera.
La música com a refugi en el record
Per a en Manel, la música també ha jugat un paper fonamental en el seu procés de dol. Durant la seva participació a Llapis de memòria, va triar cançons que han marcat diferents etapes de la seva vida i que, d'alguna manera, segueixen connectant-lo amb la seva esposa. Entre elles, destaquen:
Black is black - Los Bravos
Golden Slumbers - The Beatles
Ojos verdes - Concha Piquer
Ens veiem a Folegandros - Lluís Llach
Michael Caine - Madness
Icebergs i gèisers - Antònia Font
Phoenix Feathers - Snooze