Amb 97 anys i mig, Lluís Marimon no només segueix viu i actiu: és una llegenda de l'atletisme català. Marimon és l'atleta federat més veterà de Catalunya i un exemple de constància, disciplina i amor per l'esport que captiva qui el coneix. Però el seu mèrit no es queda en la dada cronològica.
Aquest 2025, ocupa la segona millor marca mundial en salt de longitud i llançament de pes en la categoria de 95 a 100 anys. Quan competeix, sovint ho fa sol: no hi ha ningú més al podi. I, malgrat això, ell hi és, fidel, persistent i incombustible.
Una vida entre impremtes i pistes
Cada matí agafa l'autobús i es planta a la impremta que va fundar l'any 1958, on encara saluda els treballadors i revisa marques esportives des del seu ordinador. Viu sol, a només 500 metres de l'estadi atlètic d'Igualada, ubicació que va triar expressament per poder continuar respirant l'ambient del seu club de sempre: el Club Atlètic Igualada, que ell mateix va fundar i pel qual ha fet tots els papers possibles.
Des de fa dècades, cada tarda seu en un banc de l'estadi i observa com s'entrenen les noves generacions. Molts li pregunten si ell no corre. Ell, somrient, respon: “A la meva edat no m'entreno. Em llevo, camino una mica, faig quatre exercicis i ja està. Competeixo només quatre cops l'any, si cauen a prop”.
Marques que fan història
I tot això amb marques impressionants per la seva edat: 4 metres i 12 centímetres en llançament de pes i 1 metre 22 centímetres en salt de longitud. Unes dades que molts adults joves ja voldrien signar. Ha guanyat tres medalles als mundials, vuit als europeus i més d'un centenar de títols entre campionats estatals.
I el més sorprenent: gairebé sempre puja al podi sol, perquè no hi ha ningú més que competeixi en la seva franja d'edat. I quan el posen amb atletes de 80 o 85 anys, ell protesta: “Amb alguns em porto 17 anys!”
Una passió que no s'apaga
La seva relació amb l'atletisme és tan íntima que ell mateix diu que només el jubilarà la mort. Literalment. “Jo a aquestes alçades ja no vull deixar-ho, em continua agradant, és el meu món. Ja ho deixaré el dia que em mori. Vinga, prou d'entrevista i anem a córrer”, va dir recentment en una entrevista a Esports3.
Amb aquesta naturalitat i esperit indomable, Marimon s'ha convertit en una icona silenciosa, un model per a joves i grans que sovint posen excuses per no moure's o per abandonar massa aviat.
L'atleta d'una ciutat
Per Igualada, Lluís Marimon no és només un atleta: és un símbol, una institució viva. Va ser clau en la construcció de l'estadi atlètic de la ciutat, i avui dia encara fa presència activa, saludant, inspirant, observant, animant. En un món on tot passa ràpid i sembla que l'edat sigui un límit, ell és la prova que la voluntat, el compromís i la passió poden vèncer el calendari.
Amb gairebé un segle de vida a l'esquena, Lluís Marimon no es retira, no es doblega, no es rendeix. Corre sol a la pista, sí, però mai no ha estat tan acompanyat d'admiració. Catalunya no només té en ell l'atleta més veterà, sinó potser també el més admirable.