El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, i la resta de dirigents del partit autonomista es penjaven ahir totes les medalles quan van explicar que havien aconseguit un pacte amb Pedro Sánchez pel qual l'Estat condonava a Catalunya el 20% del deute del FLA. Aviat vam veure que l'anunci tenia trampa i la Ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, compareixia davant els mitjans de comunicació per explicar que la mesura s'aplicaria a totes les comunitats autònomes per evitar "greuges comparatius".
La condonació d'aquest deute, per tant, s'aplicaria a totes les comunitats autònomes del règim comú. És a dir, totes menys País Basc i Navarra. No s'aplicaria només a Catalunya per compensar l'espoli fiscal que està patint i l'elevat dèficit fiscal que pateix aquest territori any rere any. Per la qual cosa l'efecte pràctic és el mateix.
Així ho explicava l'economista Xavier Sala-i-Martin en un extens fil de Twitter. El professor de la universitat de Harvard contestava amb duresa a Gabriel Rufián i li donava lliçons d'economia. No són els ciutadans qui s'estalvien els diners. És la Generalitat. Si el deute l'assumeix l'Estat (perquè la "perdona" a la Generalitat), l'Estat la repercutirà als ciutadans d'una altra manera.
El professor no ha finalitzat la seva intervenció amb el primer missatge i ha realitzat una extensa explicació perquè a Gabriel Rufián li quedi clar.
Reaccions a l'acord entre ERC i Estat
Les Comunitats Autònomes del Partit Popular, especialment la Comunitat de Madrid, amb Isabel Diaz Ayuso al capdavant, han criticat la mesura i l'han considerat una cessió als "separatistes". Encara que els beneficia la mesura (no als ciutadans com explica Sala-i-Martin, però sí a ells com a administració), la rebutgen per qüestions polítiques.
El FLA, un invent de l'Estat en època de crisi
El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) és un mecanisme extraordinari de finançament creat pel Govern d'Espanya el 2012, en plena crisi financera, per garantir que les comunitats autònomes poguessin fer front a les seves obligacions de pagament. Es va dissenyar com una solució per evitar el col·lapse de les administracions autonòmiques, que en aquell moment tenien un accés molt limitat als mercats de deute a causa de la desconfiança dels inversors i l'alt cost del finançament.
Aquest fons va ser gestionat pel Tresor Públic i es va finançar mitjançant l'emissió de deute públic per part de l'Estat.