L'escriptora i historiadora Laurence Debray, considerada la biògrafa de referència del rei emèrit, ha decidit explicar-ho tot sobre el procés de redacció de les memòries del monarca. A pocs mesos de la publicació de Reconciliació, el llibre autobiogràfic de Joan Carles I, l'autora ha compartit detalls inèdits sobre com s'ha gestat el projecte. La seva confessió canvia completament la imatge que es tenia fins ara d'ell.
Ha estat ella mateixa qui ha explicat com es va gestar Reconciliació, les memòries personals i polítiques de l'excap d'Estat. El llibre, que sortirà a la venda el 12 de novembre, conté la versió directa de Joan Carles sobre la seva vida, les seves decisions, els seus errors i el seu llegat. I segons Debray, no es tracta d'un encàrrec institucional, sinó d'un desig exprés del mateix monarca.
“Tenia la sensació que li estaven robant la seva història”, ha explicat Debray, explicant per què el rei ha decidit trencar el silenci. Va ser ell qui va voler parlar, qui va plantejar el projecte i qui va posar les condicions. La seva intenció principal era transmetre amb exactitud la seva manera de parlar i ser fidel a l'essència de la seva veu i a la seva visió personal dels fets.
Joan Carles I pren la paraula: així es van gestar les seves memòries més personals
Durant dos anys van treballar junts a Abu Dhabi, ciutat on viu el monarca des de 2020. Després, van continuar uns mesos a Madrid per perfilar el text i tancar el llibre. El resultat, assegura Debray, és una autobiografia clàssica, explicada en ordre cronològic i elaborada amb meticulositat.
No ha estat un moviment per millorar la seva imatge ni un intent de justificar el seu passat. El rei ha parlat de tot, fins i tot dels episodis més compromesos de la seva trajectòria. Ho ha fet des de la distància i amb una mirada crítica, però també amb un profund sentit de la responsabilitat històrica.

Debray ha afirmat que Joan Carles I s'ha implicat amb rigor i constància. “És un home meticulós i dedicat”, ha assegurat, desmuntant la imatge superficial del monarca. S'ha bolcat en cada paraula, revisant els textos i triant amb precisió els termes que millor reflectissin el seu pensament.
Reconciliació amb el passat: el rei Joan Carles s'enfronta a la seva història
Al llibre, el rei rememora des de la seva infància a l'exili fins a la seva sortida de la Zarzuela. Parla de la seva relació amb els seus pares, dels seus anys de formació, de la Transició, dels moments més difícils i del seu paper en la consolidació democràtica. Però també confessa errors, excessos i decisions que van marcar la seva caiguda.
No es tracta només d'una mirada personal, hi ha una intenció política darrere del relat. Amb Reconciliació, el rei vol establir ponts amb la seva família, amb el seu país i amb el seu propi passat. El missatge és clar: no es pot construir futur sense comprendre, assumir i explicar el passat.

El llibre va ser redactat en francès, idioma que tots dos dominen amb solvència. Van triar aquesta llengua perquè per a ella és la materna i per a ell, una que maneja gairebé com a pròpia. A més, el francès, com a idioma diplomàtic, ha estat sempre la via habitual de comunicació del monarca amb el seu entorn europeu, per la qual cosa l'elecció va resultar natural.
El testimoni del rei Joan Carles davant un futur incert
La publicació arriba en un context delicat, en què el prestigi de la monarquia i la democràcia mateixa es troben en entredit. Joan Carles I ha volgut deixar constància de les seves vivències, però també llançar un avís. Segons Debray, el rei ha insistit a recordar que els valors democràtics són delicats i que requereixen atenció i defensa constant per no perdre'ls.

El projecte ha comptat amb la col·laboració de les seves filles, alguns amics fidels i testimonis històrics. No hi ha hagut pressions externes ni interferències institucionals. “Ha dit tot el que havia de dir”, ha conclòs Debray.
Memòries des de l'exili: el rei Joan Carles vol reconciliar-se amb el seu país
La vida del monarca emèrit a Abu Dhabi transcorre amb disciplina militar: llegeix la premsa espanyola cada dia, fa exercici i manté contacte amb el seu cercle més proper. Troba a faltar Sanxenxo, on encara espera participar en regates com cada setembre. Però el que més li pesa, segons la seva biògrafa, és la distància emocional i física amb Espanya.
Reconciliació promet ser més que unes memòries, és un testimoni polític i personal. Un intent conscient de tancar una etapa, d'explicar-se sense escuts ni intermediaris. El seu propòsit és reconciliar-se amb el seu passat, el seu país i la seva família.