Els suposats fills de Joan Carles I serien molts, però la manera de portar aquest escàndol ha variat molt de l'un a l'altre. La suposada filla de qui fos rei d'Espanya, Alejandra de Rojas, va assumir amb normalitat el moment en què es va assabentar de qui n'era el veritable progenitor. Segons es pot llegir al llibre 'King Corp', era una cosa que "internament" ja se sabia i ell mai no va tenir objeccions per reconèixer-la com la seva filla. Aquest ha estat el darrer cas que ha sortit a la llum.
Un altre dels mediàtics casos ha estat el d'Albert Solá, mort en estranyes circumstàncies als 66 anys. Just abans de participar al programa '¿Quién es mi padre?' de Telecinco, el català va morir però no abans d'interposar una demanda que no va procedir per la falta d'aportació de proves d'ADN. El que no es pot negar és que la vida sexual del Campechano ha estat molt activa. Pilar Eyre considera que les amants del rei ronden les 2,000 dones, però altres creuen que el nombre pot ser molt més gran.
Quien mató al hermano de Juan Carlos de Borbón.
L'excoronel i autor de Joan Carles I, el rei del qual va tenir unes 5.000 amants, Amadeo Martínez Inglés, va assegurar que va ser la tèrbola vida sentimental del monarca el que li va costar la carrera militar. El que un dia fos coronel el va qualificar com un "depredador sexual", assegurant que ni tan sols a la seva lluna de mel amb la reina emèrita Sofia, va mantenir els seus vots de fidelitat. Pel que sembla, el comportament sexual de sa majestat era ben conegut per tots perquè era el mateix monarca qui s'encarregava de comptar els seus esforços amorosos amb tots els seus empleats, sense objecció del seu rang o càrrec.
La xifra definitiva, segons Martínez Inglés
14 demandes de paternitat hauria rebut l'emèrit al llarg de la vida. I encara que la reialesa sempre ha estat envoltada de rumors d'amants i fills il·legítims, Joan Carles sembla portar una insígnia d'honor a les aventures amoroses.
No és l'únic Borbó amb presumptes fills il·legítims
La història dels Borbons ha estat marcada per episodis de fills il·legítims, una realitat que ha recargolat l'arbre genealògic d'aquesta família reial al llarg dels segles. Un dels casos més destacats és el de Ferran VII, qui, segons alguns historiadors, fou probablement fill bastard de Maria Lluïsa de Parma i el seu amant Manuel Godoy. Això suggereix que la seva legitimitat com a hereu del tron podria ser qüestionable.
Isabel II, coneguda per la seva intensa vida amorosa, es va casar amb el seu cosí Francesc d'Assís, però es rumoreja que molts dels seus fills no n'eren. Alguns historiadors suggereixen que el capità d'enginyers Enric Puigmoltó podria haver estat el pare d'Alfons XII. Alfons XII, al seu torn, va seguir la tradició familiar i va tenir diversos fills il·legítims. Va tenir fills amb la cantant d'òpera Elena Sanz i amb la dona d'un diplomàtic uruguaià a Espanya. Aquests fills, encara que coneguts, no van ser reconeguts oficialment com a part de la família reial.
Alfons XIII també va tenir amants i fills il·legítims. Un d'ells, Leandro de Borbón, fill de l'actriu Carmen Ruiz Moragas, va ser reconegut el 2003 com a fill del monarca després d'un procés judicial, una situació històrica per a la família reial.