En un context en què la intel·ligència artificial guanya terreny en tasques administratives i rutinàries, sorgeix una pressió creixent al mercat laboral. La incertesa sobre quines professions continuaran essent essencials i com evolucionaran els seus salaris és palpable.
Organismes com el Fons Monetari Internacional alerten que fins al 60 % dels llocs de treball en economies de l’hemisferi nord podrien veure’s afectats per l’automatització. Davant d’aquesta realitat, oficis considerats “tradicionals” podrien disparar el seu valor econòmic en els pròxims anys.
José Elías i la seva mirada al futur del treball manual
José Elías, empresari multimilionari al capdavant d’Audax Renovables i La Sirena, ha llançat un advertiment clar. La IA eliminarà una part substancial dels llocs de treball d’oficina, mentre que els oficis manuals, escassos i difícils d’automatitzar, guanyaran protagonisme —i remuneració. Segons la seva visió, “ningú trucarà a ChatGPT per canviar un endoll”, la qual cosa evidencia que feines com a lampista o electricista conservaran la seva rellevància.
Elías fins i tot aventura que un lampista podria arribar a cobrar entre 50, 60 o fins a 200 € l’hora si l’escassetat de mà d’obra persisteix. Aquesta xifra, contundent, desperta no només atenció mediàtica, sinó una reflexió profunda sobre el valor real del treball manual en el context d’una economia digitalitzada.
Escassetat d’oficis i conseqüències econòmiques
Des dels anys noranta, hi ha hagut una tendència decreixent en la formació professional orientada a oficis com lampisteria o fusteria. Els joves s’inclinen més per titulacions universitàries, deixant vacants essencials en tasques manuals. Aquesta bretxa entre oferta i demanda comença a evidenciar-se en sectors clau, on la urgència de reparar fuites, muntar instal·lacions o gestionar avaries reclama professionals.
La lògica econòmica assenyala que a menor oferta i major demanda, tarifes més altes. Si la freqüència d’incidències domèstiques o industrials es manté constant, el cost per hora de qui les arregla es dispara. Un escenari plausible, sense mesures de formació o promoció de l’ofici.
La formació com a motor de canvi i estratègia de futur
Materialitzar aquesta potencial pujada salarial implica una estratègia clara: dignificar i atreure talent als oficis manuals. Des de polítiques públiques fins a incentius formatius, s’han de valorar les formacions professionals (FP) com a portes d’entrada a carreres estables i ben remunerades.
José Elías ho adverteix: “els oficis que ningú vol fer seran els millor pagats”. No es tracta de menystenir la universitat, sinó d’equilibrar l’oferta educativa amb les necessitats reals del mercat. A més, l'FP pot escurçar temps d’inserció laboral, reduir el cost d’oportunitat i preparar perfils adaptats al que és pràctic i tangible.
La predicció que un lampista pugui cobrar fins a 200 € l’hora no és un caprici alarmista; és una crida d’atenció sobre una transformació silenciosa del mercat de treball. Mentre la IA revoluciona tasques administratives, és urgent posar el focus en qui fa feines immediates, essencials i difícils de replicar per algoritmes.