Un halo d'intriga envolta el Duc de Sussex per una victòria que ningú no esperava. Quan el nom de Harry semblava apagat després de la seva retirada de la vida pública, un document oficial ha encès de nou l'interès, però també l'ha deixat profundament afectat. La història comença en un oasi d'esperança anomenat Sentebale, una ONG, i acaba revelant un xoc de voluntats que podria redefinir el seu llegat.
El creuament que ho va detonar tot
L'espurna va sorgir quan la presidenta del consell, Sophie Chandauka, va presentar davant la Charity Commission acusacions dures: abusos de poder, assetjament i misogínia envers ella, una dona negra, tot plegat dins l'organització que Harry va cofundar en memòria de la seva mare, Diana, i de la reina Mamohato de Lesoto. El març de 2025, Harry, Seeiso i diversos membres del consell van renunciar. Aquell moviment, lluny de tancar-se en privat, va esclatar als mitjans i va derivar en una investigació oficial.
El veredicte oficial que dissipa ombres
A l'agost, la Comissió va concloure que no hi ha proves d'assetjament generalitzat, misogínia o extralimitació per part de Harry —ni tampoc de Chandauka—, però sí que va criticar durament que el conflicte es ventilés públicament, en lloc de resoldre's internament, cosa que va danyar greument la reputació de l'ONG. A més, va ordenar un Pla d'Acció Reguladora per enfortir la governança de Sentebale.
En un comunicat, Harry va insistir en la seva innocència: no hi va haver cap irregularitat per part seva, i les acusacions d'assetjament són "falses". Tanmateix, va mostrar el seu malestar perquè les conseqüències del conflicte avui recauen sobre els infants que depenen de l'ajuda de l'ONG. Una font propera el descriu com a “devastat” i parla d'una sensació de “presa de poder hostil” sobre l'ONG que tant li va costar construir.
Per la seva banda, Chandauka va agrair l'informe com un reconeixement a les preocupacions de governança que va plantejar des del febrer de 2025. Va defensar que, tot i que va ser un procés dolorós, Sentebale en surt enfortit, amb millor estructura i més centrat en la seva missió.
Els antics membres del consell expressen la seva angoixa pel futur del projecte. Temen que, sense la presència dels seus fundadors, la confiança de la comunitat se'n ressenti, tot i els serveis que ja han arribat a més de 100.000.
I ara què segueix per a Harry?
Tot i que s'allunya de Sentebale, Harry reafirma que el seu compromís amb la infància vulnerable a Lesotho i Botswana segueix intacte; només busca noves vies per continuar contribuint-hi. Queda oberta una nova etapa en la seva missió humanitària, ja lliure de disputes internes.
Una victòria en el formal, sí, però també un cop emocional profund. L'informe canvia la història, dissipant dubtes, però deixa rere seu les runes d'una tasca personal convertida en camp de batalla. Aconseguirà el Príncep Harry reconstruir el seu llegat des d'un altre horitzó? Només el temps (i la seva pròxima jugada) ho dirà.