Des de fa anys, detectar imatges generades per IA s'ha convertit en tot un repte. La il·lustradora catalana Laia Baldevey aporta ara una perspectiva professional per aprendre a diferenciar el que és real del que és digital. Els seus tres consells clau van més enllà dels clàssics errors manuals de sis dits i ofereixen pistes més subtils i efectives.
Els tres detalls que revelen una imatge artificial
El primer senyal clar que destaca Baldevey és la textura. Segons l'artista, les textures generades per IA tendeixen a ser homogènies i poc detallades. La pell es veu excessivament suau i la roba no té relleu ni detall realista. Encara que aquests defectes puguin semblar subtils, són una evidència que no ha estat creada per una mà humana.
A més, el color té un paper clau. Baldevey observa que moltes imatges d'IA reprodueixen tons apagats, propers al marró o el sèpia, evocant estils antics en comptes de riquesa cromàtica natural. Aquest patró cromàtic es repeteix especialment en il·lustracions generades amb eines com Firefly o Midjourney.
Finalment, esmenta la perspectiva com un error freqüent. Encara que a simple vista tot pugui semblar ben enquadrat, en realitat hi ha incoherències en l'escala o en els punts de fuga que delaten l'artificialitat de la composició.
Baldevey adverteix de riscos ètics i laborals
En la seva intervenció al programa Via Lliure de RAC1, Laia remarca que no qüestiona la utilitat de la IA com a eina creativa: “no la condemna”, però ho fa amb matisos. La seva preocupació se centra en el buit regulador actual i el seu impacte sobre les professionals de l'art. Baldevey alerta del perill real.
La IA està absorbint feines tradicionals sense controls que protegeixin el valor i l'autoria de la feina humana. Aquest advertiment arriba just quan la indústria creativa debat sobre drets d'autor, ús de conjunts de dades no autoritzats i la protecció d'il·lustradores davant l'ús massiu de models generatius.
Gràcies a aquestes claus pràctiques, qualsevol usuari pot entrenar la seva mirada crítica. Encara que les eines més recents com Midjourney o Stable Diffusion redueixen els errors més evidents -com extremitats extres-, elements com la textura, el to i la composició continuen sent vulnerables.
Què fer davant d'un cas sospitós
Aplicar aquests consells és útil tant per a professionals com per a lectors interessats a detectar possibles falsificacions visuals a xarxes socials, blogs o fins i tot premsa. Es pot agafar una imatge que s'hagi trobat en línia i examinar-la amb deteniment. Alguns dels punts clau en què cal fixar-se per detectar si està generada de manera artificial són els següents.
Si la pell es veu massa uniforme, o si els colors recorden a pintures antigues, llavors és molt probable que no siguin fruit de la creació humana. En aquesta mateixa línia, cal fixar-se en com és de realista l'escena. Si hi ha objectes que no guarden proporció o perspectiva consistent, la imatge pot haver estat creada per IA avançada.
Així doncs, l'enfocament de Laia Baldevey aporta una eina valuosa per distingir l'autenticitat visual en un món saturat d'imatges generades per IA. Tres consells ben fonamentats, sense sensacionalisme, que obren una finestra a entendre millor com evolucionen les imatges digitals. El debat entorn de la IA tot just comença, i aquests tres consells són un primer pas per protegir la feina humana davant l'avenç imparable de la tecnologia.