Roda de Ter, un poble tranquil d'Osona fins fa poc, ha passat de ser un lloc amable i segur a convertir-se en un escenari de por per a molts veïns. Així ho denuncia la iaia Angeleta, una dona de 94 anys coneguda a les xarxes socials per la seva vitalitat, humor i seny. Aquesta vegada, però, el seu missatge no fa riure: fa tremolar.
“Al meu poble cada nit entren a robar a cases, botigues, bars… Roben cotxes i cremen equipaments municipals”, ha explicat a Instagram. “Em fa por sortir al carrer i el més trist és que ningú fa res”. Aquest crit d'alarma ha tingut un enorme ressò entre usuaris que viuen situacions similars arreu de Catalunya.
I és que el que diu la iaia Angeleta no és una percepció: és un fet. Els robatoris, les ocupacions i les agressions han augmentat dràsticament a Catalunya, i molts catalans —especialment la gent gran— se senten abandonats per les institucions.
Una dada que no es pot amagar: delinqüència i immigració
Mentre alguns mitjans intenten suavitzar o silenciar el debat, la realitat colpeja amb força. Les dades oficials del Ministeri de l'Interior i del Consell General del Poder Judicial indiquen que els immigrants cometen, proporcionalment, el triple de delictes que els autòctons. És una estadística incòmoda per al discurs bonista, però és real.
A Roda de Ter, com en molts altres municipis petits, aquest fenomen es fa especialment visible. L'arribada massiva d'immigració sense control, sumada a la manca de polítiques d'integració i a la impunitat judicial, ha generat una onada d'inseguretat que ja no es pot amagar. I no es tracta de racisme, com diuen els de sempre. Es tracta de protecció, convivència i dignitat.
Ramon Audet ho té clar: “Votaré el partit que torni la seguretat”
Davant la denúncia de la iaia Angeleta, molts ciutadans han reaccionat amb empatia i indignació. Un dels missatges més compartits ha estat el de Ramon Audet, a X: “Evidentment votaré el partit que protegeixi els carrers perquè tornin a ser segurs i gent com ella pugui caminar tranquil·la”
El seu comentari, que molts interpreten com un suport a Aliança Catalana, posa el dit a la nafra: hi ha una part creixent del poble català que està farta de la cultura del “no passa res”. Estan farts de veure com els delinqüents tenen més drets que les víctimes, de veure com es menysprea la policia i es degraden els barris.
El relat s'esfondra: la gent gran parla, i parla clar
El discurs de la “percepció d'inseguretat” que repeteixen certs polítics i opinadors s'està ensorrant. Quan una dona com la iaia Angeleta —que ha viscut una guerra, una dictadura i dues crisis econòmiques— afirma públicament que té por de sortir al carrer, vol dir que alguna cosa va molt malament.
El seu missatge ha fet més per obrir els ulls a molts catalans que tots els informes oficials plens de tecnicismes. No cal buscar gaire: la gent gran, com la iaia Angeleta, ha perdut la por a dir la veritat. I aquesta veritat és que ens han fallat.
El futur es juga al carrer… i a les urnes
Si volem pobles tranquils i barris segurs, cal actuar sense complexos. Cal escoltar gent com la iaia Angeleta, no silenciar-la. I cal votar amb consciència, pensant en el futur dels nostres fills… i en la tranquil·litat dels nostres avis.
Perquè si una dona de 94 anys ha d'acabar demanant ajuda per Instagram, potser ha arribat l'hora de dir prou. Prou d'excuses. Prou de bonisme. Prou de por.