Malgrat que no ens hauria de sorprendre que, a Catalunya, ens atenguessin a tot arreu en català, malauradament encara ara no deixa de ser notícia que l'atenció d'un bar, cafeteria, restaurant o qualsevol establiment de cara el públic, sigui 100% en català.
És per això, que el periodista d'esports de TV3, Xavier Bonastre, ha volgut compartir la seva alegria després d'haver sigut atès completament en català en un lloc de platja, justament un dels espais on menys s'acostuma a escoltar la llengua catalana. Bonastre ha publicat un tuit on exposa: "Hem dinat a Cala Canyet, Sant Feliu de Guíxols, a la guingueta de platja que hi ha. Tracte exquisit. Menjar molt bo, a la mateixa platja. Tots els cambrers parlant-nos en català, i no eren catalans cap d’ells, i esforçant-se en tot moment per fer-nos l’àpat súper agradable…".
La piulada d'un històric de la cadena pública catalana ha despertat un seguit de reaccions, en les que els usuaris es congratulen d'aquest episodi. Això sí, també s'han afanyat a corregir al periodista català amb relació a la ubicació concreta de l'espai en qüestió, recalcant no pertany a Sant Feliu de Guíxols sinó que ho fa a Santa Cristina d'Aro. Una apreciació que Bonastre s'ha agafat amb bon sentit de l'humor...
La fragilitat social del català
Segons una enquesta sobre els hàbits de consum a Catalunya publicada per l'Agència Catalana de Consum, un de cada cinc catalanoparlants assegura haver tingut problemes per demanar en la seva llengua al restaurant perquè cap cambrer el podia entendre. El mateix estudi indica que el 54,2% dels consumidors catalanoparlants temen que no hi hagi ningú que el pugui atendre en el seu idioma quan van a menjar fora. Unes dades certament preocupants, que contrasten amb el capítol viscut pel reconegut periodista de TV3. A banda de la seva faceta com a periodista d'esports de TV3, Bonastre és exprofessor universitari, corredor de fons, autor de "100 Històries del córrer" (Cossetània) i un gran "beatlemaníac".
Bona part de la culpa perquè els propietaris d'establiments i els cambrers contractats no s'esforçin a parlar en català, i en alguns casos ni tan sols l'entenguin, es deu al fet que només un 40% de catalans parla en el seu idioma d’entrada quan s’adrecen a un desconegut, el que lògicament incrementa la fragilitat de l'ús públic habitual del català. Casos com el viscut per en Bonastre, haurien de servir per animar als catalans a no deixar de parlar la seva llengua, o altrament s'anirà perdent de forma alarmant.