Sense guió, Candela Peña torna al micròfon per parlar de por, emocions i un episodi silenciat. El relat, directe i sense eufemismes, ha sacsejat col·legues i seguidors per la seva cruesa inusual. La intèrpret de “El caso Asunta” reforça la seva barreja de vulnerabilitat i caràcter amb aquesta confessió. El testimoni afegeix una capa íntima a una trajectòria celebrada, discutida i marcada per riscos professionals.
La confessió a ‘La Script’
Al pòdcast ‘La Script’, conduït per María Guerra, Candela Peña va recordar un episodi que la va desbordar completament. Va explicar que, durant una visita a Saragossa per als Premis Feroz, va patir un atac d’ansietat que va acabar amb ella en un hospital. Ho va explicar amb cruesa: l’emoció la va arrossegar i el seu cos va dir prou, lluny de focus i de flaixos. El seu testimoni no busca èpica, sinó comprensió i reparació.
Per situar el context, aquells Feroz es van celebrar el 29 de gener de 2022 a l’Auditori de Saragossa. Va ser una edició acollida per l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, amb la ciutat bolcada en l’esdeveniment. La cronologia confirma el marc temporal del relat i ajuda a separar dades de rumor. Tot encaixa amb el que l’actriu va descriure davant el micròfon.
El seu xoc amb la premsa als Feroz 2025
La relació de Candela amb l’aparador mediàtic ve d’una muntanya russa recent. A la catifa vermella dels Feroz 2025, l’actriu es va enfadar obertament en sentir-se ignorada pels reporters. Va atribuir el plantó a la irrupció d’un altre actor i ho va expressar sense filtres. L’escena es va viralitzar i va reobrir el debat sobre el tracte a les intèrprets en esdeveniments de gran exposició.
Aquest episodi, tot i que diferent, ajuda a entendre el pes emocional que implica moure’s en aquest circuit. No es tracta de dramatitzar, sinó de reconèixer un entorn que de vegades desborda. La confessió de Saragossa no assenyala culpables, però sí que assenyala límits. I recorda que la salut mental no entén d’estatuetes ni de fotos.
Després de difondre’s el tall del pòdcast, el suport va ser immediat a les xarxes. No és la primera vegada que Candela aborda la salut mental davant la seva comunitat digital. Al seu Instagram ja havia reivindicat la teràpia i la cura emocional, amb missatges que assenyalaven l’ansietat sense embuts. És coherent amb la seva manera de comunicar-se, propera, irònica i gens paternalista.
Conversació sobre menopausa i edatisme a la pantalla
En paral·lel, l’actriu ja ha encetat altres melons incòmodes a la televisió en obert. En el seu pas per ‘La Revuelta’, es va atrevir a parlar de menopausa i edatisme amb la mateixa franquesa. Aquesta línia confessional, lluny de la llàgrima fàcil, legitima que figures populars impulsin converses sanadores. L’ansietat deixa de ser un secret vergonyós i es converteix en tema públic.
La seva intervenció a ‘La Script’ funciona així com a peça d’un discurs més gran. L’espectacle no pot exigir invulnerabilitat a qui el sosté. Reconèixer-ho també és una forma de professionalitat, i aquí Candela ha tornat a marcar el pas. Amb les seves ombres, però amb el cap ben alt.
La transparència de Peña no busca titulars complaents, sinó posar ordre a la memòria. La data, el lloc i la conseqüència clínica dibuixen un fet verificable i seriós. A la indústria li serveix com a mirall per revisar dinàmiques que normalitzen l’excés. Al públic, com a recordatori que darrere del personatge hi ha una persona que respira.