L'economista Gonzalo Bernardos, professor de Teoria Econòmica i director del màster en Assessorament, Gestió i Promoció Immobiliària de la Universitat de Barcelona, ha tornat a posar el focus en un dels problemes més candents de l'actualitat: la frustració de les generacions més joves davant del mercat laboral i l'accés a l'habitatge.
Conegut pel seu estil directe i per no esquivar temes delicats, Bernardos ja havia advertit fa uns mesos del desafiament que suposa el sistema de pensions. En una entrevista recent, va recordar el cas de Dinamarca, on a partir de 2040 l'edat de jubilació es fixarà en 70 anys per als nascuts després de 1970.
“A Espanya encara no hi hem arribat, però hi anem de camí”, va explicar, assenyalant que l'única via per evitar-ho seria “un grandíssim increment de la productivitat derivat de la intel·ligència artificial”.
Una queixa generacional que creix
Bernardos va abordar un malestar cada cop més estès: “Els nostres fills es queixen perquè parteixen d'un nivell de benestar superior i consideren que han complert amb la societat, però la societat no ha complert amb ells”, va afirmar. Segons el seu parer, hi ha una diferència notable amb les generacions anteriors.
“Els nostres pares i avis als anys seixanta i setanta estaven encantats amb el que havien aconseguit: una millora molt important. Avui, en canvi, els joves s'enfronten a un horitzó molt més incert”
Formació i esforç… sense recompensa
L'economista va lamentar que la inversió de temps, diners i esforç en estudis superiors no es tradueixi en condicions laborals dignes. “Han estudiat, s'han esforçat, s'han format… però ara la societat no ho valora”, va sentenciar.
Aquesta manca d'oportunitats, sumada a salaris baixos i contractes inestables, alimenta un sentiment de desemparament. A més, Bernardos va subratllar que el problema no és només laboral: l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un obstacle gairebé insalvable per a molts menors de 40 anys.
L'habitatge: comprar ara o pagar molt més després
En aquest sentit, el professor de la Universitat de Barcelona va ser taxatiu. Considera que esperar per comprar un habitatge és un error estratègic, atès que la demanda “embassada” i l'escassa oferta faran que els preus pugin encara més en els pròxims anys.
“El 2007, el 75% de les persones entre 30 i 44 anys tenien casa en propietat. Entre 2008 i l'actualitat, molt pocs joves han pogut comprar. Això crearà una pressió enorme sobre el mercat tan bon punt tinguin l'oportunitat”. Bernardos també va llançar un missatge personal, compartit al pòdcast Inversió intel·ligent: “Jo assessoro la meva filla perquè es compri un habitatge ja, perquè si no, haurà de pagar moltíssim més en el futur”.
Lloguer: una “trampa mortal”
L'economista no va deixar lloc a dubtes sobre la seva postura respecte al lloguer: “Estar molt de temps al mercat del lloguer és una trampa mortal, perquè cada cop et resulta més difícil comprar un habitatge”. Per a ell, allargar l'estada en règim de lloguer no només implica gastar més, sinó perdre capacitat d'estalvi i d'inversió a llarg termini.
Un discurs que connecta amb el carrer
Les paraules de Gonzalo Bernardos han generat ressò perquè posen veu a un sentiment comú: el d'una joventut que compleix amb les regles del joc —formar-se, esforçar-se, treballar— però es troba amb un sistema que no li retorna en forma d'oportunitats allò que ha invertit.
En un context on les reformes laborals i d'habitatge semblen anar per darrere de la realitat social, la reflexió de Bernardos actua com un recordatori: no n'hi ha prou amb dir als joves que s'esforcin; és imprescindible construir un entorn on aquest esforç tingui recompensa real.