Enmig d’un panorama immobiliari històricament complicat, on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un veritable privilegi per a gran part de la joventut i la classe mitjana, l’economista Gonzalo Bernardos ha llançat un raig d’esperança.
En una entrevista recent al canal de YouTube ‘Libertad Sense Deudas’, Bernardos ha compartit una anàlisi optimista sobre el futur més immediat del mercat immobiliari espanyol. Des de fa anys, el principal problema per a milions de persones a Espanya ha estat l’elevat preu de l’habitatge, tant en règim de compra com de lloguer.
Aquest context ha forçat generacions senceres a endarrerir la seva emancipació o a conviure durant més temps amb els seus pares, quelcom impensable per a qui es va independitzar als anys 80 o 90. Tanmateix, Bernardos creu que aquest escenari està a punt de canviar, i ho argumenta amb dades.
Millors condicions econòmiques i tipus d’interès a la baixa
El professor d’Economia de la Universitat de Barcelona ha començat la seva intervenció destacant la bona salut macroeconòmica del país. “Espanya va créixer un 3,2% el 2024. És una xifra molt positiva, i si el Banc Central Europeu no comet errors, els tipus d’interès podrien tancar l’any al 2%”, ha assenyalat.
Aquesta dada és clau, ja que, amb una rebaixa dels tipus, s’espera que els bancs comencin a oferir hipoteques a tipus fix al voltant de l’1,8%, cosa que facilitaria enormement l’accés al crèdit per a la compra d’habitatge.
Menys exigències per part dels bancs
A més, Bernardos ha destacat un canvi important en el comportament de les entitats financeres. “Els bancs seran menys exigents en el perfil dels sol·licitants d’hipoteca, perquè en baixar el tipus d’interès guanyen menys per cada euro prestat. La manera de compensar-ho serà concedint més hipoteques”, ha explicat.
Aquest nou context afavorirà especialment els joves i les famílies amb ingressos mitjans o baixos, que fins ara no aconseguien complir els requisits per accedir a un préstec hipotecari. “Si les condicions es mantenen, molta gent podrà per fi dir que li surten els comptes”, ha afirmat amb contundència.
Comparació amb la bombolla immobiliària del 2008
Bernardos no ha esquivat els paral·lelismes amb la crisi del 2008, però ha matisat les diferències essencials. Aquell col·lapse, segons ell, es va deure a un excés d’eufòria bancària: “Es van concedir préstecs pràcticament al gos, al gat i al periquito perquè compressin una casa. La demanda era tan artificial que quan va esclatar, tot es va enfonsar de cop”.
Aquesta vegada, assegura, el mercat està més controlat, amb una demanda real insatisfeta que podria estabilitzar el creixement del sector sense que es reprodueixin els errors del passat. De fet, ha afirmat que “2026 té bona pinta”, i que si les polítiques del BCE i l’entorn macroeconòmic es mantenen estables, podríem veure un canvi estructural en l’accés a l’habitatge.
Un canvi de tendència realista
Bernardos veu amb bons ulls el rumb que pot prendre el mercat si es consoliden les condicions actuals. A més, ha apuntat que aquest cicle econòmic podria suposar una oportunitat única per a milers de joves que fins ara no tenien opcions reals d’independència.
En temps on el pessimisme sol acaparar els titulars sobre l’accés a l’habitatge, Gonzalo Bernardos ha optat per oferir una lectura diferent: fonamentada en dades, conscient dels errors passats, però esperançadora de cara al futur .