L'actor català Francesc Orella, conegut pel seu paper protagonista a la sèrie Merlí, ha llançat una crítica contundent contra la censura social i l'ambient inquisitorial que regna actualment. Durant la seva intervenció al programa Versió Estiu de RAC1, Orella va expressar la seva preocupació pel que considera una deriva cap al puritanisme moral i el linxament sense proves.
"Ara segons quines coses no es poden dir, es jutja gratuïtament. Hem de ser talibans de la moral?", es va preguntar l'actor, visiblement molest amb el panorama actual. En la seva opinió, vivim una regressió cultural en nom d'una suposada correcció ètica, que no és més que una nova forma de censura.
La correcció política com a forma de repressió
Orella va lamentar que ja no es puguin dir ni representar coses que abans eren normals en la vida artística i social. "Estem en uns moments de merda", va dir sense embuts, assenyalant que als anys 80, 90 i fins i tot el 2015, quan s'emetia Merlí, l'ambient era molt més lliure i tolerant.
Segons ell, ara hi ha una obsessió malaltissa per controlar cada paraula i cada gest. L'anomenada cultura de la cancel·lació —el famós "wokisme"— ha substituït l'anàlisi, el matís i el context pel judici ràpid i el linxament mediàtic. "La gent pontifica sense saber. Es lapida altres sense conèixer els fets", va denunciar.
Linxaments sense proves i periodisme carronyaire
Un dels temes que més indignació li causa és el paper d'alguns periodistes i mitjans en aquests linxaments. "Determinats periodistes van a la caça de preses per penjar-se medalles", va afirmar Orella, referint-se explícitament als casos de Joan Ollé i Eduard Cortés, dues personalitats de l'àmbit cultural que van ser assenyalades per presumpte assetjament sexual.
L'actor va deixar clar que no justifica comportaments inapropiats, però va criticar la manera com s'han gestionat aquests casos: sense proves clares, amb judicis paral·lels als mitjans i amb conseqüències devastadores per als acusats. "A Ollé li va costar la vida. A Cortés li han destruït la carrera", va denunciar.
Segons Orella, en el cas de Cortés, la cobertura mediàtica va ser excessiva i tendenciosa. "Una cobertura informativa així ja equival a una sentència", va afirmar, subratllant com els mitjans han substituït la justícia real amb judicis mediàtics immediats.
Llibertat d'expressió segrestada?
El fons de la qüestió és més profund: estem sacrificant la llibertat d'expressió en nom de la moral políticament correcta? Orella creu que sí. La por a parlar, a escriure, a actuar o fins i tot a fer broma per por de ser cancel·lat ha calat en tots els àmbits de la vida pública.
Allò que abans era simplement motiu de debat, ara es converteix en motiu de senyalament. No hi ha espai per al dubte o l'error. La cultura del càstig substitueix la del diàleg. I en lloc de protegir les víctimes reals, es creen noves víctimes: persones cancel·lades, silenciades o socialment apallissades sense dret a defensa.
Un crit en defensa del pensament lliure
Amb les seves paraules, Francesc Orella no només ha denunciat la censura que pateixen els artistes, sinó que també ha alçat la veu en defensa del pensament lliure, del dret a expressar-se sense por. "No podem viure sota una moral inquisitorial que linxa sense proves", va concloure.
Més enllà del cas concret, el que planteja Orella és un debat necessari: fins on permetrem que el puritanisme modern s'imposi al pensament, a l'art i a la llibertat?