Dona jove amb cabells rossos recollits i expressió somrient en un ambient interior desenfocat

La germana de Michu inicia la guerra contra Gloria Camila

El possible xoc de custòdia al clan Ortega acapara titulars amb missatges creuats

La mort de Michu el passat 7 de juliol, de trenta-tres anys, ha sacsejat el cercle mediàtic i familiar. Lluny d'apaivagar tensions, la defunció sembla haver dinamitzat una pugna per la custòdia de la seva filla Rocío, de vuit anys.

En aquest escenari, Gloria Camila, col·laboradora amb àmplia presència en programes de Telecinco, es troba al centre de la polèmica arran de les crítiques llançades per Tamara, germana de la difunta. La rivalitat ja no és només mediàtica, sinó emocional i amb possibles ramificacions legals.

Retrets en directe

En una entrevista a ‘TardeAR’, Tamara va acudir visiblement afectada, reclamant a la família Ortega Cano una implicació pràctica més gran. Va assegurar que la seva germana era qui portava la Rocío a l'escola i s'ocupava dels seus assumptes quotidians. “S'ocuparà Gloria Camila d'ella?”, va preguntar amb contundència, acusant-la de tornar a la televisió a retransmetre de seguida després de l'enterrament i de continuar amb les seves activitats sense prestar atenció real a la seva neboda.

Dona rossa amb vestit platejat i un dibuix de cor ressaltat en vermell sobre un fons urbà desenfocat
Michu amb complicacions cardíaques | Canva Pro, XCatalunya, Michu

Segons Tamara, la suposada voluntat de Michu era que la nena romangués a Arcos de la Frontera, amb la seva mare i fins i tot amb cert vincle amb la família paterna. Va aclarir que no hi ha cap document escrit, però que aquesta era la intenció de la difunta.

Resposta de Gloria Camila

En la seva intervenció a ‘Fiesta’, Gloria Camila es va mostrar visiblement emocionada i sorpresa per les acusacions. Va afirmar que no li semblava el moment adequat per llançar aquests retrets i ho va qualificar de “lamentable”. Va explicar que gairebé no havia tingut oportunitat d'allunyar-se després del vetllatori, i que sí que havia coincidit amb Tamara dies abans sense conflicte aparent.

La col·laboradora va insistir en el seu compromís personal: “Sempre hem cedit pel bé de la nena. Jo l'estimava”. Així mateix, va confessar la seva por que la petita repeteixi una infància marcada per l'absència materna, al·ludint a la seva pròpia experiència.

Persona signant un document amb un cercle vermell que conté un signe d'interrogació i una imatge borrosa de làmines ondulades
Signe d'interrogació davant d'una persona omplint documentació | XCatalunya, oksanavectorart

L'àvia Inma, ferma en la seva decisió: “La nena es queda amb mi”

En paral·lel, l'àvia materna, Inmaculada, ha confirmat públicament que es farà càrrec de la Rocío. Va assegurar que la nena ha estat al seu costat des de petita i que seguirà sota la seva custòdia. També va subratllar que la voluntat de Michu era que la nena es criés al costat de les seves arrels maternes, tot i que existís una intenció verbal d'integrar-la també a la família Ortega Cano.

Tot i que la figura del pare, José Fernando, continua sent central, la seva estada en un centre de tractament li impedeix assumir la custòdia ara. Mentrestant, la família paterna sembla disposada a combatre la circumstància i a mantenir una presència afectuosa constant. S'especula amb l'existència d'una “guarda de fet” mentre es defineix el marc jurídic que prevaldrà a llarg termini.

Amb el dol encara recent, el clan Ortega Cano mostra un vistós desplegament mediàtic i emocional, en contrast amb la fermesa de la família de Michu. A la balança, l'amor, la practicitat i els protocols jurídics es barregen. Mentre un pot presentar recursos legals o apel·lacions a la voluntat de la mare, l'altre es refugia en l'experiència real de vivències amb la nena.