Des del moment en què Carolina va arribar al món, el març de 2025, els seus pares han compartit fragments d'aquesta nova vida en comú amb una tendresa difícil d'ignorar. Però va ser fa uns dies, durant un esdeveniment musical a l'aire lliure, quan aquesta complicitat va assolir el seu punt més emotiu. Una imatge que va transcendir l'àmbit familiar i es va convertir en símbol de l'amor més genuí.
Un concert que es va convertir en postal familiar
Al Cap Roig Festival, mentre ressonava la música de Nil Moliner, Gerard, Lisbeth i la petita Carolina van protagonitzar una escena inoblidable. Amb tot just cinc mesos, la Carolina estava ben protegida del soroll amb taps auditius, i enmig del concert, va caure profundament adormida als braços del seu pare. Aquella fotografia, compartida per la parella, no només va captar la tendresa de l'instant, sinó també la serenor d'una família que ja es troba enfocada entorn de la seva filla.
Fans i seguidors van inundar les xarxes de cors i missatges d'afecte. Més enllà del gest, el que més va commoure va ser el to humà. Gerard, figura pública acostumada a la intensitat esportiva, va mostrar el seu vessant més vulnerable i tendre. Lisbeth, per la seva banda, irradiava felicitat plena, adaptant-se amb naturalitat a aquesta nova faceta maternal.
Reflexions i celebracions compartides
Aquest moment musical se sumava a d'altres ja icònics d'aquesta nova etapa. Al maig, Gerard va publicar una imatge familiar per celebrar l'aniversari número 32 de Lisbeth. La instantània, amb la parella i la Carolina, anava acompanyada d'un missatge senzill i emotiu: que Lisbeth era “el millor regal”. Va ser una mostra més del vincle profund que ha enfortit la seva vida familiar des de l'arribada de la seva filla.
Girant entre projectes i obligacions, Gerard anticipa una temporada professional intensa, amb nous reptes a televisió a punt de començar. Així i tot, enmig d'aquest remolí, segueix trobant moments únics per dedicar a la seva família i poder-li donar suport i celebrar. Aquestes petites pauses, com la postal a Cap Roig, reflecteixen el realisme càlid d'una vida que es construeix amb música, afectes i companyia.
Aquesta escena —una nadó adormida al ritme de la música, sostinguda pel pare, amb la mare observant— va més enllà d'una simple imatge. És la imatge d'una família que ha trobat el seu ritme. Una parella que equilibra projectes professionals amb la cura tendra de la seva filla.