Van començar els francesos, alemanys i italians i els han seguit els catalans i els espanyols. Els pagesos i ramaders de Catalunya i de la resta de la Península Ibèrica han sortit han col·lapsat les autopistes i les vies d'accés a les principals ciutats del país. Els motius són diversos. D'una banda, se senten asfixiats per una burocràcia innecessària i desproporcionada que els fa gastar hores i esforços innecessaris per passar comptes amb l'administració.
Consideren que el treball d'un agricultor o un ramader és tenir cura de les terres i els animals i no estar, en el millor dels casos, amb un ordinador fent tràmits burocràtics. I diem en el millor dels casos perquè parlem d'una població, majoritàriament, amb edats superiors als cinquanta anys i, per tant, amb pocs coneixements d'Internet o, ni tan sols, amb accés a la xarxa.
D'altra banda, es queixen dels costos de producció i dels pocs ingressos que obtenen, veient-se obligats a vendre els seus productes per sota del preu de cost moltes vegades. Es queixen que els preus que assumeix el consumidor final als supermercats no són perquè ells venguin car els seus productes sinó perquè són els intermediaris els que fan negoci i s'aprofiten de la situació.
Així mateix, protesten pel que entenen una competència deslleial de productors agrícoles i ramaders procedents d'altres països com el nord d'Àfrica o l'Amèrica Llatina. Són professionals del sector amb uns costos de producció molt menors i amb menys càrrega burocràtica i, per tant, que poden vendre els seus productes a un preu menor.
Les protestes han causat embussos, però la població s'ha solidaritzat amb les peticions. El meteoròleg Francesc Mauri ha publicat un missatge a la xarxa social X en què esclata amb aquesta solució i es posa al costat dels camperols.
L''home del temps' de TV3 ha comparat la situació que viu l'agricultura amb el canvi climàtic i ha demanat un esforç de tots -administracions i ciutadans- per ajudar el sector primari. Demana col·laborar amb el comerç local i no cercar sempre el producte més barat.