La reina Isabel II va morir el 2022, però ara ha tornat a cobrar protagonisme mediàtic. I tot perquè un expert en la família Windsor ha destapat quelcom sobre ella. Ni més ni menys que ha posat sobre la taula allò que la sobirana sempre va mantenir en secret.
Valentine Lowe, expert en la família reial britànica, ha publicat un llibre en què desvetlla un dels aspectes més desconeguts de la sobirana. La seva obra, titulada Power and the Palace, revela allò que ella va decidir ocultar als seus súbdits. Ni més ni menys que la seva visió política sobre un dels debats més transcendents de la història recent del Regne Unit: el Brexit.
Surt a la llum el silenci calculat de la reina Isabel II
Durant més de set dècades al tron, la reina Isabel II va representar la neutralitat institucional. La seva imatge estava associada a l'estabilitat i a la distància de la política partidista, un tret que va caracteritzar els Windsor en temps moderns. Tanmateix, Lowe ha explicat que, malgrat aquesta aparent imparcialitat, la monarca tenia opinions clares que preferia mantenir amb clau.
El periodista assegura que la mare de Carles III no va ser indiferent al procés que va culminar amb la sortida del Regne Unit de la UE. Segons la seva investigació, la sobirana va comentar en privat: “No hauríem de deixar la Unió Europea. És millor quedar-se amb el dimoni que coneixes”.
Aquesta afirmació constitueix una prova que el seu pensament sobre la qüestió va ser molt més clar del que va deixar veure públicament. En aquest sentit, Lowe recolza les seves revelacions en testimonis de figures polítiques de primer nivell, com l'exprimer ministre David Cameron. Aquest va reconèixer que la reina “es cuidava molt de no expressar mai una opinió política”.
“Però sempre es percebia que, com la majoria dels seus súbdits, pensava que la cooperació europea era necessària i important. Encara que les institucions de la UE de vegades poden ser exasperants”.
De fet, el periodista sosté que, si Isabel II hagués tingut dret a vot, hauria marcat l'opció de la permanència al referèndum. És a dir, hauria donat suport clarament a la continuïtat a la Unió Europea, contrària al desenllaç que finalment va guanyar.
Que Isabel II pensés que el Regne Unit havia de romandre a la UE no és un detall menor. La campanya del Brexit va estar marcada per la divisió, la polarització i una batalla d'arguments que va dividir la nació.
Si la reina hagués expressat públicament la seva posició, és probable que el resultat hauria estat molt diferent. La seva autoritat moral, unida a l'enorme popularitat que mantenia, hauria tingut un pes decisiu a la balança.
El pes del llegat Windsor en la política britànica
El descobriment de Lowe aporta un matís nou al perfil d'Isabel II. I també obre un debat sobre la influència silenciosa dels Windsor en els afers d'Estat. Encara que la monarquia britànica té com a principi no interferir en decisions polítiques, la percepció que la sobirana mantenia opinions fermes reforça quelcom. Sí, la idea que la Corona mai no és completament aliena al rumb del país.
Ella, que va viure el llarg procés d'integració europea des dels primers passos, comprenia millor que ningú els vincles històrics, econòmics i socials que unien el Regne Unit amb el continent. La seva reserva a l'hora de pronunciar-se obeïa al respecte cap al país, mitjançant un estricte silenci polític. Tanmateix, que la seva opinió hagi transcendit ara mostra fins a quin punt la seva figura va estar marcada per l'equilibri entre deure i pensament personal.
La publicació de Power and the Palace arriba en un moment en què la figura d'Isabel II encara desperta gran interès internacional. A gairebé tres anys de la seva mort, la societat britànica revisa el seu llegat, mentre Carles afronta el repte de mantenir l'estabilitat en una institució que ha passat per canvis. En aquest context, la revelació de Lowe es converteix en una peça més per entendre la complexitat del regnat més llarg de la història britànica.
El llibre, a més, no només tracta aquest episodi del Brexit. Analitza amb detall les dinàmiques internes de la Casa de Windsor i els equilibris de poder dins del Palau. I fins i tot les estratègies de comunicació que durant anys van mantenir la imatge de la sobirana com un símbol de neutralitat.