La història de la monarquia espanyola és plena d'ombres i controvèrsies que sovint s'amaguen sota l'opulència i la brillantor de la reialesa. Un dels episodis més intrigants i foscos té com a protagonista Alfonso de Borbón i Dampierre, cosí i rival de Joan Carles I, que també aspirava a ser una figura rellevant en la successió al tron espanyol, competint amb el seu cosí durant els anys previs a la mort de Francisco Franco.
La mort d'Alfonso, ocorreguda en circumstàncies estranyes, ha alimentat durant anys una infinitat de teories i rumors sobre el seu veritable desenllaç, convertint-se en un cas que ha deixat moltes preguntes sense respondre.
La figura d'Alfons de Borbó: Un potencial rival
Alfons de Borbó i Dampierre, duc de Cadis, va ser un membre important de la branca legitimista de la família Borbó. Fill de Jaume de Borbó i Battenberg, nét d'Alfons XIII i cosí de Joan Carles I, Alfons tenia una relació propera amb la família reial espanyola, encara que no exempta de tensions.
De fet, molts consideraven un potencial pretendent al tron d'Espanya. Tot i que Franco va nomenar Joan Carles I com el seu successor el 1968, el casament d'Alfonso amb la néta de Franco va fer moure fils al búnquer amb l'objectiu que l'aleshores cap d'Estat espanyol canviés la seva decisió. Fins i tot Carmen Polo ho va intentar, amb el desig que la seva néta fos reina. Unes gestions que no van tenir èxit. Alguns historiadors apunten que Franco no tenia cap intenció de nomenar Alfonso però que el mantenia a prop perquè Joan Carles no es confiés.
Alfons de Borbó era un personatge públic la vida del qual va ser un exemple del que significa néixer al si d'una família real: constants obligacions com compromisos diplomàtics, estricta vigilància per part de les autoritats i un entorn on la competència entre familiars era de vegades més intensa que l'afecte.
Casament amb la néta de Franco
Es va casar amb Carmen Martínez-Bordiú, néta del dictador Francisco Franco, en un enllaç que era més una aliança estratègica que una història d'amor, cosa que mostrava com els interessos polítics i les aliances van influir en la vida privada dels membres de la reialesa.
Tot i la seva relació amb la família Franco i el seu evident suport al règim franquista, Alfons de Borbó mai no va ser realment un aliat proper de Joan Carles I. De fet, el suport d'Alfons al franquisme i la seva proximitat amb certs sectors del poder el van convertir en una figura incòmoda per a la Casa Reial i van complicar encara més la seva relació amb Joan Carles.
La relació entre els cosins es va anar refredant, especialment quan en Jaume, pare d'Alfons va intervenir. Va intentar que la seva renúncia als drets dinàstics - era més gran que Joan de Borbó però va renunciar per ser sordmut - no tingués validesa.
Una mort misteriosa
El 30 de gener de 1989, Alfonso de Borbó i Dampierre va perdre la vida en un accident d'esquí a Colorado, Estats Units. El succés va ser descrit com una caiguda desafortunada que li va costar la vida després de patir un fort impacte. Tot i això, el fet que la investigació de l'incident quedés tan ràpidament arxivada, i la manca de detalls clars sobre les circumstàncies de la seva mort va fer que no triguessin a sorgir teories conspiratives.
Molts es van preguntar si realment s'havia tractat d'un desafortunat accident o si, al contrari, hi havia una mà invisible que havia facilitat la desaparició d'un rival incòmode.
Tot i que mai no s'han trobat proves concloents que apuntin cap a una conspiració, les circumstàncies de la mort d'Alfons de Borbó han deixat un ressò de misteri que ressona fins avui. La manca d'informació clara i la rapidesa amb què es va tancar el cas van alimentar les sospites dels que no creuen en les coincidències quan es tracta de disputes dinàstiques i de la família reial.