La imatge és senzilla i, alhora, incendiària: aigües blaves, calma d’agost i una coberta impecable. La reina Camilla ha reaparegut lluny dels jardins anglesos i més a prop de l’Egeu, en un pla privat que ja corre per xarxes i pàgines de societat. El nom del vaixell, pres d’una sobirana del segle III, afegeix un gest històric que no apaga el soroll. L’alimenta.
Abans havien estat flors i salutacions. A finals de juliol, Camilla i Carles van visitar el Sandringham Flower Show, un dels actes més estimats per la reialesa britànica i pel públic local. Dues setmanes després, les càmeres van canviar d’escenari. I la conversa, de to.
Un estiu a Grècia que reobre el debat sobre la neutralitat de la Corona
Camilla va ser fotografiada a Grècia gaudint d’un dia de mar a bord del superiott Zenobia. L’exclusiva, atribuïda inicialment a la premsa britànica, va encendre una discussió coneguda: és compatible l’estricta neutralitat política de la Casa Reial amb acceptar l’hospitalitat de grans donants i figures influents? Mitjans i cròniques de societat situen el valor del vaixell entre 30 i 40 milions i subratllen el component simbòlic del gest en plena crisi del cost de la vida al Regne Unit.
Carles III no la va acompanyar en aquest viatge. La seva agenda el situava al nord, a Escòcia, on va presidir els Mey Highland Games com a chieftain de l’esdeveniment. La coincidència temporal va reforçar la lectura política i d’imatge: reina de vacances de luxe, rei amb kilt entre el públic. La diferència de plans parla per si sola.
El Zenobia és un clàssic de la indústria alemanya de superiots. Fa 57 metres d’eslora, allotja fins a 12 hostes en sis suites i navega amb una tripulació de 13 a 15 professionals. El disseny exterior porta la signatura de Donald Starkey i l’interior s’atribueix a Alberto Pinto, referències habituals en aquest nivell de luxe.
Wafic Saïd, el propietari del vaixell, i la incomoditat d’un convidat amb passat polític
El propietari del Zenobia és Wafic Saïd, empresari sirià-saudita i filantrop amb una llarga presència a l’esfera britànica. El seu nom està lligat a la Saïd Foundation i, sobretot, a la Saïd Business School de la Universitat d’Oxford.
També a donacions i relacions amb el Partit Conservador, una hemeroteca que torna cada vegada que el seu cognom entra a la narrativa reial. El retrat públic inclou el seu paper com a facilitador del polèmic acord Al-Yamamah als anys vuitanta. No és un desconegut ni en la política ni a l’alta societat.
En termes de fortuna, Saïd figura de manera recurrent al Sunday Times Rich List amb una estimació propera als dos mil milions de lliures. Aquesta dada alimenta la crítica sobre l’oportunitat del pla de Camilla, més encara quan Buckingham intenta projectar moderació pressupostària en temps d’estretors. La qüestió no és legal. És estètica i de criteri.
Des de Londres, els cronistes reials recorden que la monarquia s’ha de mantenir escrupolosament al marge del joc partidista.
En aquesta clau es va llegir l’exclusiva: acceptar la invitació d’un vell aliat tory “no dona bona imatge”, resumien columnes britàniques que citaven la neutralitat com a principi rector. Camilla, per la seva banda, va ser descrita amb look estiuenc i actitud relaxada, com en qualsevol descans privat. La polèmica no va entrar a la coberta. Va esclatar fora.
Queda el context immediat. Dues setmanes abans, Carles i Camilla van compartir somriures entre begònies i aficionats a la jardineria a Sandringham. Després, agendes separades. Ell, tradició escocesa amb kilt i premis. Ella, un fondeig tranquil en una badia grega. El contrast alimenta titulars perquè condensa l’etern dilema reial: protocol, percepció i política, encara que ningú pronunciï la paraula.