Qui sent parlar de Joan Manuel Serrat no triga a evocar versos com els de Mediterráneo o Lucía. Però més enllà dels escenaris i dels seus himnes immortals, existeix un lloc on l'artista baixa el teló, es descalça i torna a ser simplement Joan: casa seva. Un habitatge on comparteix la intimitat del dia a dia amb la seva inseparable esposa, Candela Tiffón.
Durant dècades, l'artista ha recorregut mig món, ha recollit premis i ha emocionat diverses generacions, encara que el seu cor segueix ancorat en un barri antic de Barcelona. És allà on es troba el seu refugi, una llar plena de llum, detalls personals i una forta connexió amb la natura. Com és l'estil de la casa que comparteix amb Candela? I per què aquest espai resulta tan simbòlic per a tots dos?
El refugi més personal de Joan Manuel Serrat i Candela Tiffón guarda una història
Serrat va ser guardonat el 2024 amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts, un reconeixement a tota una vida dedicada a la música i a la cultura. A la cerimònia, hi va acudir de la mà de Candela Tiffón, la seva esposa des del 1978, amb qui ha compartit alegries, viatges i moments difícils.
Lluny del soroll mediàtic, la parella ha construït una vida discreta però plena. Actualment, Serrat gaudeix dels seus dies en aquell habitatge acollidor on el quotidià adquireix un significat poètic. El músic és pare de tres fills, un d'ells nascut abans de la seva unió amb Candela, cosa que afegeix capes de complexitat i riquesa a la seva història.
Aquesta recerca de serenitat es reflecteix també en les seves paraules. En una entrevista amb el periodista Carlos Marcos, arran del premi que va rebre, el cantautor va deixar una reflexió que resumeix a la perfecció el seu estil de vida:
"Amb el tema de la pandèmia i el confinament, jo, que tinc la sort de viure en una casa unifamiliar i amb un petit jardí, vaig poder percebre un fenomen meravellós. Van tornar a aparèixer els ocells (...) La qual cosa em va portar a desplaçar la meva atenció del món de la lectura al món de l'observació. A mesura que vas perdent el temps, t'adones de com n'és d'escàs", va explicar.
Joan Manuel Serrat i Candela Tiffón viuen en una casa connectada amb la natura
L'habitatge on resideixen Joan Manuel Serrat i Candela Tiffón és molt més que una simple construcció. És un espai on l'estètica, l'entorn i la filosofia de vida es troben. Situada en una zona antiga de Barcelona, la casa reflecteix els valors que l'artista ha defensat durant tota la seva trajectòria: senzillesa, autenticitat i respecte per l'entorn.
Allunyada dels luxes estridents, la casa destaca per la seva harmonia amb el paisatge urbà i natural que l'envolta. Està dissenyada per gaudir dels petits plaers quotidians: una lectura al sol, un cafè a l'aire lliure, el cant dels ocells a trenc d'alba. El jardí, tot i que modest en mida, és el racó preferit de l'artista, on troba inspiració, calma i, sobretot, connexió amb l'essencial.
A l'interior, la casa manté un estil càlid i mediterrani. Fusta, pedra natural, tèxtils suaus i una paleta de colors neutres marquen l'atmosfera. No hi ha espai per a ostentacions, però sí per als detalls amb ànima: fotografies familiars, llibres, instruments musicals i records de viatges.
La il·luminació és un altre element clau. A la seva terrassa, Serrat i Candela hi han instal·lat garlandes, espelmes i fanalets que aporten calidesa durant les nits. Aquest espai exterior es converteix en una prolongació de l'ànima artística de tots dos: romàntic, relaxant i acollidor.
La vegetació hi té un paper protagonista. Hi ha flors de colors intensos, roses, buguenvíl·lies, margarides, i plantes amb presència com ficus o falgueres. També hi han integrat elements d'aigua, com una petita font decorativa, que aporta un murmuri similar al del mar que Serrat evoca a les seves cançons.
És indubtable que la casa de Joan Manuel Serrat i Candela Tiffón no només reflecteix la seva personalitat, sinó que és també un símbol de com viure amb coherència i bellesa. A través de cada racó, es percep la calma de qui ha triat l'essencial per damunt del soroll. I potser allà, en aquell jardí serè, segueixi naixent la millor poesia